noves preocupacions III: notícies que venen de l'altra punta del món

La diferència horària entre Catalunya i Xile, a dia d'avui són 5 hores (6 a partir de diumenge), per tant quan jo em llevo, a Catalunya ja ha passat tot el matí i esteu per dinar (recordem que ara per ara no tinc feina i em llevo a les 9, com una senyora :D). Aquest fet, depèn del dia, significa llevar-se amb 5 o 6 mails i alguns missatges al whatsapp, tot plegat provinent de l'altra punt del món.

Hi ha dies que les notícies són de l'estil, "en Basté ha parlat del teu bloc al Món a Rac1", el "bon dia" de rigor de la meva mare, el post al bloc de la meva àvia o el tiettuchi, un mail de ma germana amb el nou cd de mishima, el meu pare controlant els meus gastos amb la targeta, o simplement correus d'amics, amigues i familiars preguntant com em van les coses. El problema és quan rebs una notícia sobre algú que t'estimes i que et deixa preocupat. Com que estàs a 12.000 km i no hi pots fer res, només et queda estar pendent del mail tot el dia... la distància, realment, et fa sentir impotent, potser si estiguès a Barcelona faria el mateix que faig aquí, és a dir esperar i estar pendent del mail i el telèfon tot el dia per veure si hi ha noves notícies, però al estar al costat dels teus crec que pateixes menys... 

Però emigrar té això, internet facilita molt les comunicacions, tot i que crec que, en el fons potser és fins i tot pitjor que hi hagi tanta comunicació, ja que vius una realitat que no és el teu dia a dia de debó... De totes maneres, ara mateix no vull sortir de la meva realitat virtual-real de internet i el dia a dia a santiago!!

Boquerón, ànims! Que tens a mig món (literalment) pendent de tu!

Un petó!