diumenge, 23 de setembre de 2012

Petit parèntesis...

Ja fa 15 dies que va arribar ma germana a Santiago i fa una setmana que va arribar ma mare, i avui han marxat totes dues. Han estat dues setmanes genials, perquè negar-ho, extranyes i cansades perquè tenir-les aquí i haver de treballar a part de que em semblava que estava perdent temps al costat d'elles, conciliar feina i fer coses lúdiques ha estat cansat, però qualsevol esforç ha estat més que recompensat.

Realment m'he sentit afortunada de tenir l'oportunitat d'ensenar la meva nova vida, de la gent que em rodejo i de poder descobrir una part del nord de Xile. Tot i que ha faltat el papa... però bueno no es pot tenir tot i en tres mesos em planto a Barcelona a veure a tota la familia :)

No us negaré que ara mateix estic trista, perquè realment és una merda no poder fer el que estic fent aquí a Xile, a la meva ciutat i rodejada de la meva gent. Però tot són fases i èpoques en aquesta vida, just ara fa 4 anys que marxava a Praga a estudiar per un any, aquell any em va obrir la ment i vaig conèixer gent que m'ha canviat la vida. Ara fa 6 mesos que vaig marxar de Barcelona a establir-me a Santiago i l'experiència està sent més que enriquidora i he conegut persones que m'estan aportant molt i em fan sentir molt estimada. Les vida dona moltes voltes, ja n'he donat alguna, i les que queden per donar...

I demà tornem a la "normalitat" després d'aquest petit parèntesis familiar i dieciochero.


Petons i abraçades familia! :)



dilluns, 3 de setembre de 2012

rutina

Aixecar-se a les 6:05 del matí agafar la 410 a les 7:00 que em deixa a plaça de Renca i desprès la B09 o la B20 que em deixa a Miraflores devant de la obra, caminar els 1.000 metres que em separen de la meva oficina, pel camí saludar a l'Antonella i la Barbara i als viejitos que poc a poc començo a conèixer, instal·lar el portàtil saludar a l'Alejandro, a l'Álvaro i al Marco i començar a currar... en funció del dia hi ha més o més i més feina però en general el dia passa ràpid i a les 6 marxen els viejitos i els cascos blancs ens quedem una estona més, finalment la cosa es fa insuportable i d'alguna manera o altra (sempre em porten, sóc una mimada o regalona que diuen aquí) arribo a Providència on els dilluns tinc gospel i els altres dies o tinc una onze a casa el Pablo i el Mariano amb l'Eli i l'Anna, un vi a casa amb la Vale i la Inés o un carrete improvitzat amb els de la feina al pis... Nova gent, noves situacions en llocs diferents que entre trucades d'skype i whatsapp's es van fent normals en el meu dia a dia!

I així passen les setmanes entretinguda esperant que vingui el pròxim objectiu com la sister que arriba dissabte, la mama que arriba en 15 dies, l'Uri i el Bellso que arriben en uns dies més o les ganes que tinc de veure el papa i a la familia per Nadal... la vida passa volant però com veieu, avorrida no estic!

diumenge, 2 de setembre de 2012

Portillo

Si, sé que he estat una mica desapareguda en les últimes setmanes... però què voleu, vosaltres (els principals lectors) estàveu de vacances! Així que perquè no tinguèssiu feina acumulada o us perdèssiu alguna aventura jo també he fet vacances de bloc ;)

I enceto la nova etapa casi primaverenca amb l'excursiò d'avui a l'estaciò d'esquí Portillo. Si mireu la pàgina web pensareu que és una passada d'estació, i aviam, no ens enganyem les vistes són espectaculars, i si penses que estàs a 3.000 metres d'alçada enmig de la serrelada dels Andes, penses en la sort que tens d'estar allà! Però sincerament, una que ha tingut la sort d'esquiar a Andorra, o als Alps Francesos, us he de dir que com a mínim Portillo té molt a envejar a aquelles pistes. 

Per començar els peatges tant d'anada com de tornada sumen uns 12.000 pesos (bé això seria el mateix tant si vas a Andorra o als Alps), els xilens no sé si són mandrosos per l'ski però nosaltres hem arribat a les 9:00 i no hi havia ni cristo a l'estació. Hem sortit a les 7 de Santiago i després de fer una carretera plena de camions i corves però per sort força ampla com per poder fer adelantaments sense perill. Després de 2h i masses diners en peatge hem arribat a... la frontera amb Argentina! jeje La cara de l'inspectora de duanes quan li hem preguntat per l'estació i ens ha dit que ens havíem passat no tenia preu... total que ens ha fet anar en contra direcció pel mig del pas fronterer per tornar cap endarrere i trobar l'estació...
Finalment (al cap de 5 min) hem arribat a l'estació, coronada per un luxós hotel un llac i pistes a banda i banda del llac. Hem entrat a l'hotel i hem preguntat on podíem "arrendar el equipo" i... finalment la primera calvada, 23.000 pesos pel lloguer de l'equip complet ( 600 pesos = 1 euro)! Ahhh Ara, pagues però tens a 3 persones per posar-te (te les posen!!) i donar-te pals i skis! Després de la primeva clavada ha vingut la segona... el forfait! 35.000 pesos!! AAAAAAAAAAHHH! Realment, esquiar en aquest país és de rics!! Però bé, el dia pintava bé, 0 núvols i molt de sol! total que ens hem posat els skis i a skiar! 


Portillo està bé, però té pistes o blaves o negres, bé, hi ha alguna blava que és més vermella que blava, però en general o són fàcils o difícils, a més a més, ha fet força calor aquesta última setmana i fa 2 setmanes que no nevava, i en alguns casos la neu estava dura... però les ganes d'esquiar i passar-ho bé han pogut amb tot això! Destacar un "telerrastre" de 5 persones alhora que ha fet que ens caiguèssim i riguèssim una estona... A més a més hem trobat un bar que pel modic preu de 1.800 pesos (AAAAAAAAAAAAAAHHHH!!!) ens hem pogut pendre una Coca Cola tot gaudint del sol i les vistes... A les 3 de la tarda però hem parat perquè la neu començava a estar pasteta del sol que li ha tocat tot el dia i les nostres cames ja estàven cansades. Així que hem tornat els equips i després de les 4 fotos de rigor, unes quantes corves i 12.000 pesos (AAAAAAAAAAAAAAAAAHHH) hem arribat un altre cop a Santiago!

I ara 5 dies comptats de feina  tinc a la Georgina aquí amb mi!! Quines ganes!!

Ànims als que comenceu de nou amb la rutina!!

Petons!