Nou grup de whatsapp familiar... Edinburgh - Barcelona - Santiago de Chile
David, cuidamela... :)
dijous, 2 d’octubre del 2014
dimarts, 30 de setembre del 2014
estimada Georgina...
Diumenge
vaig fer "facetime" amb la família, iaies, papes i Georgina plantats
al davant la tablet del papa i jo, que m'acabava de llevar estirada al sofà badallant...
quan portes 2 anys i mig fora de casa els "skypes/facetimes" perden freqüència,
en aquests temps peró, gracies al whatsapp els bons dies i bona nits, tot i la
diferencia horària, escurcen distancies i donen una quotidianitat que sembla
impossible a 12.000 km de distància... Tot i així cada dues setmanes aprox. i
encara que sigui uns en pijama i altres acabats de dinar toca el corresponent
facetime/skype per veure'ns les cares i explicar totes aquelles coses que el
whatsapp no deixa fer amb detall...
I la sister que marxa amb els escocesos... la Júlia que està
fent les amériques al Estats Units i el cul inquiet de la Maria passant fred al
nord d'Espanya... les nenes Moreno Cereijo, Saez Cereijo repartides pel món...
pobres mames i iaies el fart de patir i plorar que es fan aquests dies...
La Georgina es queixava que la mama no li havia fet un àlbum
de fotos ara que marxava ella, així que aquí va aquest post/àlbum de fotos
dedicat per tu (amb el material que tinc disponible ara mateix, que és poc, ho sento iaia no en tinc més!),
que amb els temps que corren sembla més Logic que sigui digital que imprès en
paper ;) !!
Passa-ho súper bé, aprèn molt anglès,
open your mind, tingues paciència que es la mare de la ciència, truca als
papes, abrigat, fes amics, fes skypes, posa't en modo making friends i sigues
tu mateixa... que amb això en tens més que suficient i quan et trobis una mica
enyorada... obre l'spotify o el youtube i posa una cançó dels Manel o els Amicsde les Arts, jo he descobert que es el millor remei davant d'aquestes
situacions!
Bon viatge i ens veiem per Nadal! :)
dimarts, 23 de setembre del 2014
síndrome post-festes patries pre-escapadafugazaBarcelona
Costa (i molt) arrencarà
després de 4 dies de festa... a Xile eren "festes pàtries" (celebren
que fa X anys es van desfer dels espanyols (mmmmmm.....) i es celebra por todo
lo alto! Amb la
Laura, el Jorge, la Pruna i l'Antonio ens hem escapat a la boca de
Navidad, lloc del que he tornat enamorada! No sé si va ser la tranquilitat, la platja, la companyia, el poder descansar... Ja tinc ganes d'anar cap allà
amb l'Antonio un cap de setmana de primavera!
Mentrestant
a Barcelona... festes de la Mercè, la sister preparant les coses per marxar a Escòcia
(on han pogut decidir, que no volen ser independents), i els papes que es quedaran solets a casa!
No sé, pq
aquest "arrebato" d'escriure avui al blog, serà que el blog em
recorda a casa, serà que tinc ganes ni de passar un cap de setmana allà... no sé,
no prometo periodicitat iaia, preó més val aixó que res, no??
"Actualitzo el post, com que les iaies no sabien que anava a Barcelona vaig haver de suprimir aquesta part... jeje"
I jo que en 10 dies agafo un avió per passar un cap de setmana a Barcelona (la meva excompanya de pis em va demostrar en dues ocasions que #sisi es podia!!) al casament de l'Anh-Van i el Carles... i no sabeu prou les ganes que tinc! Em sento com la Pipper de "Orange is the New Black" quan la deixen sortir un cap de setmana de la presó... Llàstima que no vingui l'Antonio :( però ja tindrem temps per Nadal! :)
Petons i abraçades :)
Etiquetes de comentaris:
coses que faig,
costums xilenes,
descobrint xile
Subscriure's a:
Missatges (Atom)