dijous, 2 d’octubre de 2014

EDIN - BCN - SDC

Nou grup de whatsapp familiar... Edinburgh - Barcelona - Santiago de Chile

David, cuidamela... :)

dimarts, 30 de setembre de 2014

estimada Georgina...

Diumenge vaig fer "facetime" amb la família, iaies, papes i Georgina plantats al davant la tablet del papa i jo, que m'acabava de llevar estirada al sofà badallant... quan portes 2 anys i mig fora de casa els "skypes/facetimes" perden freqüència, en aquests temps peró, gracies al whatsapp els bons dies i bona nits, tot i la diferencia horària, escurcen distancies i donen una quotidianitat que sembla impossible a 12.000 km de distància... Tot i així cada dues setmanes aprox. i encara que sigui uns en pijama i altres acabats de dinar toca el corresponent facetime/skype per veure'ns les cares i explicar totes aquelles coses que el whatsapp no deixa fer amb detall...

I la sister que marxa amb els escocesos... la Júlia que està fent les amériques al Estats Units i el cul inquiet de la Maria passant fred al nord d'Espanya... les nenes Moreno Cereijo, Saez Cereijo repartides pel món... pobres mames i iaies el fart de patir i plorar que es fan aquests dies... 


La Georgina es queixava que la mama no li havia fet un àlbum de fotos ara que marxava ella, així que aquí va aquest post/àlbum de fotos dedicat per tu (amb el material que tinc disponible ara mateix, que és poc, ho sento iaia no en tinc més!), que amb els temps que corren sembla més Logic que sigui digital que imprès en paper ;) !!

















Passa-ho súper bé, aprèn molt anglès, open your mind, tingues paciència que es la mare de la ciència, truca als papes, abrigat, fes amics, fes skypes, posa't en modo making friends i sigues tu mateixa... que amb això en tens més que suficient i quan et trobis una mica enyorada... obre l'spotify o el youtube i posa una cançó dels Manel o els Amicsde les Arts, jo he descobert que es el millor remei davant d'aquestes situacions! 



Bon viatge i ens veiem per Nadal! :)

dimarts, 23 de setembre de 2014

síndrome post-festes patries pre-escapadafugazaBarcelona

Costa (i molt) arrencarà després de 4 dies de festa... a Xile eren "festes pàtries" (celebren que fa X anys es van desfer dels espanyols (mmmmmm.....) i es celebra por todo lo alto! Amb la Laura, el Jorge, la Pruna  i l'Antonio ens hem escapat a la boca de Navidad, lloc del que he tornat enamorada! No sé si va ser la tranquilitat, la platja, la companyia, el poder descansar... Ja tinc ganes d'anar cap allà amb l'Antonio un cap de setmana de primavera!



Mentrestant a Barcelona... festes de la Mercè, la sister preparant les coses per marxar a Escòcia (on han pogut decidir, que no volen ser independents), i els papes que es quedaran solets a casa!

No sé, pq aquest "arrebato" d'escriure avui al blog, serà que el blog em recorda a casa, serà que tinc ganes ni de passar un cap de setmana allà... no sé, no prometo periodicitat iaia, preó més val aixó que res, no??


"Actualitzo el post, com que les iaies no sabien que anava a Barcelona vaig haver de suprimir aquesta part... jeje"

I jo que en 10 dies agafo un avió per passar un cap de setmana a Barcelona (la meva excompanya de pis em va demostrar en dues ocasions que #sisi es podia!!) al casament de l'Anh-Van i el Carles... i no sabeu prou les ganes que tinc! Em sento com la Pipper de "Orange is the New Black" quan la deixen sortir un cap de setmana de la presó... Llàstima que no vingui l'Antonio :( però ja tindrem temps per Nadal! :)



Petons i abraçades :)