normalitzar la llunyania

Fa 9 dies que no escric... i avui he rebut un mail recordatori de la iaia Fina! La veritat és que ni estic absorbida per la feina, ni estic malalta ni estic massa cansada per no escriure... però per uns dies he estat vivint en la rutina (feina, gospel, gimnàs, birra per aquí, birra per allà), i ho he deixat estar una mica!

Ahir llegia el bloc d'en Xavi, ell està a Mendoza a "només" 400 km de Santiago, i fa just un mes que va arribar a Argentina amb una feina d'enginyer sota el braç, certament des de que ell està allà, que em sento una mica menys "sola" en aquesta banda del planeta (ho poso entre parèntesis, pq no és que em senti sola, si no que em sento una mica sola al respecte del que tenia a bcn... aix què complicat!), ell fa un mes i jo ja fa 3 i mig! Durant el mes de juliol hi ha 2 caps de setmana de 3 dies, i amb la colònia catalano-xilena farem una excursió al parc natural de "la Campana" i una altra (si el temps ens permet creuar els Andes) a Mendoza a veure el Xavi! :) Així que entre una cosa i una altra el mes de juliol passarà ràpid!

Us he de confessar que això de passar aquests mesos amb fred es fa raro, dissabte passat vam intentar celebrar Sant Joan, però entre una cosa i una altra al final ho vam deixar amb un asado veient l'Eurocopa (si, ho confesso vaig veure el partit d'eJpaÑa) a casa l'Anna i l'Omar, bé un asado que es va allargar a pendre dos terremotos per Manuel Montt... vaja, que de Sant Joan res de res!

Però vaja, tot i les rareses de viure els mesos d'estiu de l'hemisferi nord amb fred com us he dit començo a tenir una rutina i a normalitzar certes coses de la vida quotidiana. Hi ha coses com les que us comentava a fa dos posts sobre el transport públic que em segueixen posant nervioseta, però n'hi ha d'altres com anar a pendre algo a Manuel Montt, veure una sèrie xilena "Soltera otra vez", o afegir poh o pucha al meu vocabulari fan que intenti normalitzar la llunyania. Tot i que en el moment que baixo la guardia i penso que estic molt integrada m'agafa un atac d'enyorança... però bueno, en dos mesos tindré visita familiar de barcelona (tot i que no completa :( ) i això m'alegra els dies tristos!

I fins aquí el post d'avui, que és tard i demà sona el despertador aviat... prometo no trigar 9 dies en tornar a escriure!

petó.si petó.no ?

A Espanya es donen 2 petons com a acte de salutació entre amics i/o parents, o com a mínim entre gent que hi tens una certa relació. A Xile no són dos, si no que és un de sól i a l'esquerra, cosa que crea confusió quan arribes al país i ningú t'ha avisat previament... però vaja, és cosa d'acostumar-se! 

El que si que crea una vertadera confusió és en les situacions que es dónen petons, jo m'he trobat en entrevistes de feina en que fas un petó a la persona que t'entrevista (i no només en una si no en varies), però el més curiós és a la feina, les meves companyes em dónen un petó cada matí i un altre per la tarda abans de marxar cap a casa, i això certament em té una mica desconcertada... La veritat és que a mi em sembla una mica una pérdua de temps, digueu-me ranciota, i de vegades segur que quedo com l'antipàtica catalana que no dóna un petó per saludar, però és que tantes mostres d'afecte a la feina em semblen massa... A més a més en el meu cas a l'obra no sé quin és el nivell de la jerarquia establerta a partir del qual s'ha de donar petó (perquè he descobert que per sort no he de repartir petons a les 100 persones (la majoria homes) que treballen a l'obra),  total que vaig una mica perduda, i el que faig és esperar aviam si l'altra persona fa algun lleuger moviment cap endevant per saber si toca o no toca fer petó...

Per cert, sobre el post anterior, que ningú es posi a plorar encara, que no era una declaració d'intencions, només coses que em passen pel cap!

Doncs si, ja fa 3 mesos que vaig arribar a Xile, casi res... Divendres vaig sopar amb l'Anna i l'Omar i parlàvem de quant de temps ens quedaríem aquí: un, dos, tres... cinc, deu anys? (mama, no t'espantis) La resposta, no la sé, quin serà el moment de tornar a Barcelona? Tornarem en algun moment a Barcelona o com a nòmades ens anirem movent d'un lloc a l'altre segons on ens porti la feina? I quan serà el moment de tornar? Quan Espanya es refaci de la crisi? Llavors si que hi haurà un lloc per nosaltres? Quantes preguntes! La meva generació crec que som una generació que s'adapta a les característiques del moment, adaptar-se o morir, així que ja anirem veient com va la cosa.

Si a mi em preguntes ara mateix la meva resposta és que jo vull tornar a Barcelona(veus mama, ara mateix no has de patir ;) ), no sé si d'aquí dos anys, d'aquí tres o quatre, però el fet és que ara mateix en el meu cap tinc la idea que vull tornar en algun moment*, de totes maneres no pots viure planejant o pensant en el futur perquè llavors no pots viure el present! A més a més en el meu cas em trobo en una situació d'adaptació total al medi, just fa un mes que vaig començar a treballar, tinc una familia adoptiva i amics, em començo a moure per Santiago amb certa "fluidesa" i entenc i parlo part de la "jerga" xilena, vaja estic construint una nova vida en aquesta ciutat, però tot i l'adaptació que estic fent, el que he deixat a Barcelona em segueix tirant!

Aquest cap de setmana ha estat un pas més en aquest procès d'adaptació al medi,  un cap de setmana tranquil, rodejada de familia i amics... divendres com porta sent costum durant els últims 3 divendres, vaig sopar amb l'Omar i l'Anna, i dissabte després de parlar per Skype amb la familia vaig dinar a casa l'Anna amb part de la colònia catalano-xilena i uns amics xilens i per la nit després de pendre un parell de terremotos a Manuel Montt vam acabar ballant a la discoteca "Gran Central" al barri de Providència. I avui després de dormir i dormir hem anat amb la Lucy a casa dels Melendecitos on hem passat un diumenge tranquilet de dinar, sofà, peli i manta, que amb el dia de pluja i fred que feia, realment no venia de gust fer res més! 

 

*espero no haver de menjar-me les meves paraules en algun moment del futur...

transport públic I

Santiago de Chile és una ciutat amb una superfície de 641,4 km2 i té una població de 5,5 milions d'habitants que comptant l'àrea metropolitant (AM) la quantitat puja a 6,5 milions. Perquè us en feu una idea, a CHile hi ha uns 15 milions de persones (i pujant amb la vinguda de tants ejpañolitos) i la meitat viu a Santiago! Dins de la AM hi ha 32 barris (o comunes com en diuen aquí). D'aquestes 32 comunas només n'hi ha 10 a les quals hi arriba el metro.

Per tant, quedeu-vos amb aquestes dues dades:

- 10 barris dels 32 als quals hi arriba el metro

- 6,5 millions de persones movent-se a diari per anar a treballar, estudiar...

Jo actualment visc a Providència, a prop del metro de Salvador (línia vermella) i ara mateix treballo a San Joaquín (linia verda), de fet tinc sort de que en 25 min em planto de la porta de casa a la porta de la obra i en metro! I de fet també tinc sort de que el meu moviment és en contra de la marea, vull dir que de normal la gran massa treballa o pel centre, "Las Condes" o per Providència, ja que és on es troba el "Sanhattan" (el centre comercial/financer de la ciutat). Així que jo tinc la sort d'anar en contra la massa, ja que jo vaig del centre cap a la periferia! Espera... sort?! Mireu, jo surto de casa cada dia a les 7:30 i a les 7:40 em planto a Baquedano per anar cap a San Joaquín, Baquedano és una estació de metro d'intercanvi de la línia verda que vé de la perifèria a la vermella que recorre el centre, Las Condes i Providencia, per tant és una estació gran i important, tot i així els enginyers que la van dissenyar es van quedar curts en el dimensionament de l'estació. Us recordo que al dia es mouen uns 6,5 milions de persones per la ciutat, per tant en estacions com la de Baquedano és ESPECTACULAR el moviment de gent que hi ha a les hores punta (matí i tarda), i jo, que vaig en contra la marea en pateixo les conseqüències, hi ha hagut dies en que  m'he hagut d'esperar 5 min de rellotge a que pugès la gent de l'andana per jo poder baixar, i mira que en teoria hi ha unes escales només per baixar i d'altres per només pujar... tot i així les andanes s'omplen tant que la gent va per on pot! Una altra conseqüència del mal dimensionament són les cues que es creen per pagar o comprar el bitllet/carregar la targeta en hora punta en estacions de molta afluència, ahir no vaig poder fer-ne una foto a l'estació de Manuel Montt ja que no tenia espai per treure el móbil!

Deixant de banda el dimensionament de les estacions els metros van A TOPE, en el meu cas tinc sort (sí, sóc una suertuda!) ja que tot i no poder seure, com a mínim puc respirar i no he d'empènyer a ningú per entrar a dins del vagó! Però per baixar del vagó els xilens (i molts barcelonins) encara no han entès el "DEJEN BAJAR ANTES DE SUBIR", i us confesso, que això em posa molt i molt nervioseta! Una altra característica dels xilens, és que si hi ha molta gent a l'andana esperant per pujar al vagó no hi ha una cua ordenada no, és la ley del más fuerte!

Però hi ha coses bones com que en línies molt llargues i amb moltes parades com la verda i la blava els metros fan dos rutes, la verda i la vermella, i una para en unes estacions i una altra en unes altres, d'aquesta manera fa que per exemple el meu trajecte que és de unes 9 parades en comptes de fer-ho en 20 minuts només en trigui 10! També us he de dir que tinc la sort que la meva ruta cap a la feina tinc unes vistes dels Andes espectaculars i més ara que estan nevats!

Bé, i això del metro, quan em toqui anar sovint cap a la perifèria ja tornaré a fer un altre post al respecte, perquè segur que serà tota una altra aventura....


*Habitants de Xile, si veieu alguna dada que no és correcte feu-m'ho saber please!!

aaaaahhh!!

Una setmana i 3 dies treballant i aviat també farà 3 mesos que he arribat aquí! La veritat és que aquests dies surto de la feina i entre el gospel, el gimnàs i voler tenir vida social arribo casa tard i amb ganes ansioses d'agafar el llit!! Suposo que em costarà uns dies agafar el ritme! Però "estoy en ello!"

Realment avui volia fer un post sobre el transport públic, si algun cop ja us en he parlat del transport públic de Santiago però volia fer un post més extens, ja que agafar el transport públic en hora punta cada dia és tota una aventura i més ara que fa fred i plou!! Però estimats lectors (no en tinc tants però els pocs que tinc de molt bona qualitat) avui no serà el dia que us faci aquest post sobre el trasnport públic, perquè com no, he aribat tard a casa del gimnàs i al arribar teníem visita (la Lucy, la seva cunyad Nancy i la filla de la Nancy la Gaba) total que entre sopar i xerrar s'han fet les tantes i és hora d'anar a dormir!

Us deixo una fotografia de fa una setmana de les vistes a la porta de la oficina tècnica de la obra on estic treballant.

Idioma v.1

A Xile, en teoria, es parla l'espanyol, però fins que no arribes aquí i et poses a parlar no te n'adones de la crua realitat, aquí a Xile es parlar el chileno (que pronunciat seria algo així com  shileno). En el meu cas ja tenia certa aventatge ja que al tenir familia xilena ja sabia una mica de què anava la cosa, de totes maneres l'adaptació al medi ha estat dura!

Característiques de l'idioma

1. parlen molt ràpid (i que  ho digui jo ja té nassos), i perquè parlen tant ràpid? Doncs perquè es mengen la meitat de les lletres de les paraules, passen per sobre d'elles de puntentes sense que els hi importi si hi ha una s, una r o una h... 

2. les c's, z's, s's TOTES, absolutament TOTES es prouncien com a S

3. Hi ha una conjugació verbal, que no sé ben bé quina és, que acaba sempre amb i, ex: "querí salir?" "que hací?", jo tinc la meva teoria: per exemple, querí vé de menjar-se la s i la e de querEiS, al menjar-se lletres el temps verbal queda en "querí"

4. un dels verbs més utilitzat és el "cachar", que seria com entendre, en una mateixa frase poden dir "cachai?" unes 3 vegades

5. webon (pronunciat weon) i tots els seus derivats "weá", "weear", "weeses" seria el nucli principal de totes les seves frases junt amb el cachar, les frases queden algo així com: "cachai weon?"

6. "poh" és una coletilla que he de confessar que se m'ha enganxat, tota frase la pots acabar amb poh, crec que no té equivalent ni en català ni en castellà...

He de dir, que he modificat una mica el meu "castellà" per poder integrar-me millor  en la cultura xilena, una miqueta només, l'únic problema és que hi ha algunes paraules en català que les he axilenat (com ara demorar-se (pronunciat amb accent català!))

Per acabar us deixo un vídeo que fa referència a les diferents variants del español a tot el món, és força divertit! També us deixo un petit glossari xilè-català

Vocabulari bàsic per sobreviure

polera = jersei

chaleco = jaqueta

lápiz = bolígraf

lápiz pasta = boli bic

arrendar = llogar

demorarse = trigar en fer alguna cosa

"al tiro" = en teoria significa de seguida, però a la pràctica....

harto = molt

webon (pronunciat weon) = "tio"

cachai = "ho entens" 

poto = cul

floj@ = persona mandroa

lezear/lezeras = no fer res

gallo = noi

minha = noia (normalment en sentit de noia maca)

departamento = pis

piso = tamburet

plata = diners

cartera = bolso

bombilla = canyeta per beure

guagua = nen petit/fill

guata = panxa

micro = autobús

colectico = taxi-bus

pucha/chucha = seria equivalent a l'expressió "merda!"

"cresta del mundo" = quan algo està molt lluny

almorzar = dinar

comer = cenar
yah = vale

     - menjar

choclos = blat de moro

porotos = mongetes

palta = advocat

zapallo = carbassa

zapallo italiano = carbasso

durazno = prèssec

frutilla = maduixa (una vegada vaig demanar una fresilla, que venia a ser la combinació de fresa + frutilla... el cambrer em va mirar com si li estiguès prenent el pel)
chela = cervesa

chicha = seria com un mosto però amb alcohol

jugo = suc

Ya poh, cachai weon?

Demà farà una setmana que he començat a treballar, i “deuni” la setmaneta que porto… les hores laborals per setmana a Xile són 45, dividit entre 5 dies surten a 9 hores diàries, però si treballes en obra la jornada laboral es fa infinita (entrant a les 8  i sortint a les…XXh), però bueno és el que he triat i ara a “apechugar con ello”. La veritat és que aquesta primera setmana bàsicament he estat observant i escoltant, en primer lloc perquè em dona la sensació que no tinc ni idea de res, i en segon lloc perquè només entendre el que diuen els xilens a l’obra és força complicat!!

L’idioma xilè a l’obra es resumeix en 3 paraules “weon”, “cachai” i “poh”, a partir d’aquí li col·loques algun tecnicisme enmig com “enfierrador”, hormigón, losa, pilar , viejo o viga… i amb això ja ho tindríem tot!! Els viejos o viejitos serién els peons, i ells són els que tenen la paella pel mànec, ja que hi ha tanta construcció a Xile ara mateix que se’ls rifen a les diferents obres, el que més em diverteix d’ells és quan em veuen i em diuen “Buenos días jefa, como està?” jeje… Jo estic a Oficina Tècnica, (OT) i com us he dit ara per ara bàsicament he escoltat i observat de què va el tema ja que no tinc ordinador… A la OT som 4 noies (si, si, curiós al món de la construcció a XIle), totes molt maques i amb molta paciència (per sort per mi). Després hi ha tota una llista de gent de la qual us aniré parlant de mica en mica…

Com mus he dit els horaris són bastant infernals, però per ara m’he posat com a “condició” que tot i sortir tard he d’intentar fer alguna cosa després de la feina (o de la pega com diuen aquí), ja sigui anar al gimnàs, a gospel o a fer un margarita per Manuel Montt. Ara aquesta “autocondició” implica arribar tard a casa i com que el meu cos encara no està acostumat al nou ritme de feina, us confesso que a les 11:30 de la nit ja ronco, de fet no tinc temps ni de veure la Riera! Enfi, tot serà acostumar-se!

De fet, ja són les 23:24... i ja se’m comencen a tancar els ulls, així que...

Bona nit!!

fred

6:30 del matí obro un ull i ja les meves pestanyes noten que fa fred, sona l'alarma del mbl i una imatge ho confirma...

Aaaaahhhh!!!

"Vayas donde vayas siempre te encuentras un español o catalán"

En el meu epitafi hi sortirà aquesta frase: "Vayas donde vayas siempre te encuentras un español o catalán". Doncs si, al final si que ha sortit... l'article no està malament, però de TOT el que li vaig dir al periodista ha posat el que ha volgut!  I la foto... bffff em va fer tot un book, i ha posat aquesta??

Però vaja, l'article ha quedat més aviat graciós, sense deixar de banda el fet de que 12.397 espanyols estan a Chile amb feina/buscant feina! Segur que ja m'he guanyat més d'un amic amb la frase "vayas donde vayas siempre te encuentras un español o catalán", però les coses com són, avui ho parlava amb l'Alba, des de que estic aquí he conegut bàsicament catalans (dios los cría y ellos se juntan), i deu ser cosa del pa amb tomàquet, però estem fets d'una pasta diferent!

Catalans o espanyols, aquí us deixo l'article:

http://www.lun.com/Pages/NewsDetail.aspx?dt=2012-06-03&PaginaId=22&bodyid=0

Deixant de banda l'article, ahir vaig passar el dia a casa la Júlia i l'Edgardo fent un asado aprofitant que hi havia les classificatories pel mundial. Va ser una marató de futbol, com a mínim va guanyar Xile (en un partit més aviat cutrecillo, tot i que jugant a més de 3.000 m d'alçada no pots demanar més) i vaig veure un golet d'en Messi amb la sel·lecció. Vam acabar la nit amb la parella catalano-xilena fent uns tragos a plaça Ñuñoa, plaça que encara no coneixia i val molt la pena visitar per la nit per l'ambient que hi ha! I avui he estat amb l'Alba i hem repassat des de les cançons de gospel fins a l'últim profe de Súnion! Per cert, l'Alba viu en un pis 25, he imaginat passar un temblor a dins de l'ascensor i m'ha fet molta por....

I demà cap a l'obra a escriure una nova pàgina de "una pipiola CATALANA a l'obra xilena", creueu els dits!!

Aventures d'una pipiola catalana a l'obra xilena

Per uns moments he estat a punt de canviar el nom del bloc, "Aventures d'una pipiola catalana a l'obra xilena"... doncs si, he començat a treballar a una obra a Santiago (#s'hanacabatlesentrevistesperunatemporadeta), la obra és de 3 edificis d'una Universitat amb tots elements que això comporta, en teoría estaré aquí un parell de mesos formant-me i després m'enviaran a una altra obra a dins de Santiago d'un centre de distribució logístic d'una empresa que fa productes làctics. 

L'obra en si ja és dura, però quan a més li afegeixes el component xilè... paciència, si me'n surto d'aquesta seré una super woman! Tinc sort que a l'equip d'oficina tècnica hi ha tres noies més, i el primer dia, com a mínim m'han semblat molt maques i amb molta paciència! I la posta de sol és espectacular...

Per a més "inri" ahir un diari xilè "Las Últimas Notícias", em van trucar per fer-me una entrevista per telèfon i més tard em van venir a fer un reportatge fotogràfic, la idea era fer un article sobre els espanyols que han vingut a Xile. Quina vegonya!! Jo els hi vaig intentar explicar que era catalana, però crec que no ho van arribar a entendre!

Enfi,  que m'espera una època liadeta liadeta...