Rorschach

M'havien avisat i no vaig fer cas... total que avui he tingut una entrevista de feina (en la que he estat ni más ni menos que 3h) i a part de fer com 200000 entrevistes amb 3 persones diferents, m'han fet una parell de test psicològics, es veu que aquí  a Xile, són bastant donats a fer aquestes coses, per comprovar que a qui contracten no estigui pirat, crec que prefereixen contractar a algú "tonto y cuerdo" que a un "listo y loco"... 

Ara el test que m'ha deixat una mica descolocada ha estat el Test de Rorschach, em sonava d'haver-ho vist a alguna pel·lícula, però realment, la realitat super la ficció! Aviam si us atreviu a mirar les diapositives del link que us he posat i em dieu què dominis i veieu vosaltres! Jo he vist floretes, duendes, insectes, papellones, i una guitarra! li anava a dir una pota de pernil, perquè realment em semblava més una pota de jabugo... però llavors he pensat que potser es creia que estava moooooolt enyorada!!

I res, mentes espero a que em diguin si estic boja o no, i segueixo enviant CV's he anat un altre cop al "De la Ostia" a veure el Milan - Barça rodejada de catalans i un andalús (l'Omar) amb una Estrella a la mà... L'estrella val 3,5 euros però vaja... tot sigui per fer país! Per cert, els partits lluny de casa es pateixen més!! Ai el dimarts vinent... Serà com una final de Champions!!

setembre/març

I torna el dilluns i torna la vida normal... mmmm vida normal? a 12.000 km del que fins ara consideraves casa teva? De normal res!! Per un moment et pares a pensar i dius: estic al "cul del món" amb tot de coses noves per conèixer, però... Què he vingut a fer aquí? Si, buscar feina, així que "al tiro pongámonos a ello"! Bueno de fer ja vaig començar la setmana passada, però ahir em va entrar com unes ansies de trobar, que no buscar... enfi, el problema és que en cap lloc t'ensenyen el que és tenir paciència, i encara menys paciència per buscar feina i trobar-ne! I encara menys quan ja portes uns mesos buscant-ne a casa teva! 

El "problema" és que com he dit abans, estic al "cul del món", un lloc nou per mi, i com tot lloc nou al principi costa fer-lo teu, hi ha un període d'adaptació on tot és una novetat, i a mi, personalment m'agobia aquest període... És com quan comença el curs al setembre, horaris nous, classes noves... bfff jo sóc més de novembre quan ja tot rutlla i saps de què va tot! Doncs clar, ara em trobo amb el particular "setembre" de l'hemisferi sud, és a dir el Març, i a més a més li afegeixes un país nou, un continent nou, una llengua nova... etc, etc... Vaja, un nou "SETEMBRE/MARÇ" en majúscules i negreta! Però bueno, "al mal tiempo buena cara", i poc a poc (esperem) les coses aniran sortint! De fet, ahir quan ja donava per perduda el tema de la Universitat, em van enviar un mail que comencem les classes el dilluns vinent! I a més a més ma germana m'ha passat el nou CD de Mishima "L'Amor feliç", així que, definitivament, les coses comencen a rutllar!! :)

Avui la Lucy, m'ha acompanyat a veure la Universitat, i després d'anar a un lloc on no tocava (resulta que hi ha un carrer que té la mateixa numeració 2 vegades, i obviament el Google Maps, m'ha portat on no tocava), hem trobat la Universidad Central de Chile, hem "enganyat" als guàrdies de la porta i ens han deixat entrar a tafanejar. Com veureu no és la plaça de Camins, però l'edifici en si m'ha agradat, ja veurem que en penso quan comenci les classes!!

Per cert, caminant per trobar la Universitat, ens hem topat amb una esglèsia, la qual li diuen "Sacre Coeur" per la seva semblança amb el "Sacre Coeur" de París... És curiós com n'arriba a ser d'eclectica la ciutat... esglèsies, edificis alts, edificis baixos, cases... 

Bellavista, terratrèmols, familia i amics

Sóc una quejica, divendres nit m'autoqueixava (para mis adentros) que em quedava a casa el primer divendres a Santiago i va ser despertar-se dissabte i no parar fins ara... 

En primer lloc dir-vos que ja he viscut un "temblor" i "un "terratrèmol" i tot això des de divendres, el primer va ser a les 4:30 de la matinada, estava dormint i de sobte em vaig despertar perquè el llit tremolava i les finestres feien soroll... realment no em vaig espantar, de fet pensava mira, estic vivint el primer terratrèmol (per mi era un terratrèmol) ja ho podré posar al bloc! Van ser uns 15 segons de moviment, força curiós! Però és que avui he anat a un supermercat amb la Lela i el Pablito i de sobte sentim com la gent comença a cridar i correr, he de confessar que en aquell moment m'he espantat una miqueta i m'he agafat al braç de la Lela, just després he sentit com el terra es movia com si estiguès en un barco, i ràpidament he mirat cap al sostre que no hi haguès rès que ens poguès caure al cap! Bé, després de uns 20 segons de por generalitzada alguna gent ha seguit comprant i fent el que feia i d'altres sortien ràpidament a l'aire lliure (és una de les precaucions que s'ha de fer en cas de terratremol). Un cop he arribat a casa he mirat per internet i he vist que ha estat un terratrèmol de 7,2 graus amb epicentre prop de Constitución a uns 250 km de Santiago, la veritat és que agraeixo que m'hagi passat acompanyada... perquè arribo a estar a casa sola i el susto haguès estat pitjor! Però vaja, tot i ser de 7,2 graus aquí els busos segueixen circulant, la gent segueix comprant... l'únic que les telecomunicacions es tallen ja que tothom intenta contactar amb familia i amics, una cosa curiosa que he vist per les notícies, és que mentres passava el terratrémol hi havia un partit de futbol que es feia per la tele i a les imatges es veu com la càmera es mou però els jugadors segueixen jugant amb alguna que altre caiguda!

A part de temblores i terratrèmols ha estat un cap de setmana completet, ahir amb l'Anna vam estar recorrent la ciutat buscant algun regalet i després vam dinar en familia amb els Melendecitos i el Telmo a un Peruà al patio de Bellavista. Aquí els Peruans estan molt extesos, i n'hi ha de més cars i més barats però us he de dir que el menjar és força bo i abundant!

Per la nit, l'Anna i l'Omar em van integrar en la nit de Santiago, vam tornar a anar al barri de Bellavista on ens vam trobar amb un company de feina de l'Anna i els seus amics xilens. El barri de Bellavista és un dels barris Bohemis de la ciutat, tret del patio de Bellavista que seria una mica més modern i turístic, la resta són tot de cases convertides en bars o restaurants o discoteques. Després d'algun mojito i de provar el piscola blanco vam fer l'intent d'entrar a una "discotec", però vam deixar-ho estar ja que ens demanaven un preu desorbitat (10 lucas o el que vindrien a ser 15 euros!!).  En resum, la meva primera nit a Santiago la podríem catalogar de tranquil·la, que ja va bé!! 

 I avui he dinat un altre cop en familia amb la Lela i els melendecitos a un restaurant xino-japonès. Hem demanat uns rolls/makis, i a part de ser ENORMES, crec que a Chile deuen tenir un excedent de advocat o algo semblant, ja que li posen absolutament a tot com podeu veure a la fotografia!

La veritat és que em sento molt afortunada de tenir una familia d'adopcio i amics de debó aquí a Santiago... :)

el món, gran o petit?

Veient aquest mapa realment em sento molt afortunada de "només" amb 27 anys haver recorregut tant, però... què gran és el món i quant falta per veure!!

Parlant del món, una amiga de primària resulta que també està vivint a Santiago... 12 anys sense veure'ns i ens retrobarem aquí... què petit és el món (sisi, i quantes contradiccions en aquest post!)

Per cert, ja tinc el títol legalitzat! Ara ja em reconeixen com a enginyera catalano-espanyola a Xile, poca broma, encara tinc pendent el post amb totes les coses que s'han de fer per legalitzar el títol, quan el faci entendreu perquè és digne de menció que finalment hagi acabat tot el procés de legalització!

Colònies

Fa casi dos dies que no escric, però és que en els últims dos dies casi que m'he transportat per unes hores a Catalunya... 

Ahir em vaig retrobar amb l'Anna i l'Omar i en Marley, vam estar xerrant i comparant les primeres impressions, el vol fins a aquesta punta del món (horrorós), la benvinguda, la duana, les entrevistes, la rebuda, els xilens, l'idioma... en gairebé tot coincidiem i vaig sentir com si pel sol fet de estar a molts Km lluny de la teva familia "de sang", es formés una familia "d'exili"... Però la cosa no s'acaba aquí! L'Anna, que seria la veterana de tots 4 en temes xilens ens va portar a un bar que es diu "De la Ostia" regentat per uns catalans, on la carta de cerveses està formada en un 30% per cerveses catalanes, a més a més hi ha tot de decoració catalana i motius del barça per tot el bar... però us diré que el moment màxim va ser quan va sonar Manel al bar... de debó, 4 dies fora de casa i sona Manel i "gallina de piel", no vull pensar com estaré d'aquí 6 mesos... 

Però és que la cosa tampoc s'acaba aquí!!! al cap d'una estona se'ns van unir 2 catalans més! amics, d'amics, d'amics d'amics... vaja 2 catalano-emigrants més residents a Santiago des de fa uns 7 mesos... i bé, la tarda va anar passant entre Barça, Madrid (A6), feines, entrevistes, cachais, cerveses... Per acabar-ho de rematar vam acabar sopant a un restaurant que es diu Cadaquès, l'amo, Xilè, va estudiar a l'Autònoma i parla un català perfecte, i a la carta, entre d'altres, t'explica el concepte de la cuina mediterrànea... 

Això d'emigrar a l'altra punta del món, és una sensació "RARA", es barregen un munt de sentiments, i NO, no és com marxar d'Erasmus o d'intercanvi, perquè jo he marxat d'Erasmus i les sensacions que estic tenint no són ni de bon tros les mateixes... Perquè us en feu a la idea, us diré que la noia que vaig conèixer ahir veu la Riera en podcast (jo també ho faig)... només això va suposar un "subidón" total! 

El que si que és cert que l'enyorança ja no és la dels dos primers dies, entres skypes, mails, whatsapp's i sobretot trobades catalanes la sensació comença a ser "diferent".

noves preocupacions: els terratrèmols

Avui veient les notícies (CNN Chile), comentàven que hi ha hagut un terratrèmol de grau 7,6 sobre l'escala de Richter a Mèxic, i m'he començat a "preocupar" per com viuré jo el meu primer terratrèmol aquí Xile... Ràpidament he consultat a la meva viquipèdia particular (Mano i Pablo) de com comportar-se en cas de terratrèmol, i m'han donat 4 consells bàsics: posar-se darrere del sofà i no sota una taula, no cridar, colocar-se sota el marc d'una porta si estàs en una torre, al carrer col·locar-se en un espai lliure... Bé, ja veurem com anirà, tranquils que després del primer "temblor" (aquí en teoria si no són de més de 7 graus Richter no són terratrèmols propiament dits, si no que són temblores!) ja faré un post amb les meves reaccions. Bueno si em poso a cridar i plorar, ja us aviso que ho maquillaré!

Ara si, pels temblores, i terratrèmols que han viscut i viuen aquesta gent, és espectacular com s'aguanta tot plegat... És una molt bona oportunitat per apendre sobre aquest tipus de construccions anti-sísmiques!

Per cert, una altra cosa que m'ha fet gràcia a la tele, és que quan parlen del Barça (3 telenotícies que he vist, en els 3 han parlat del Barça!) sempre diuen "los catalanes", #oletu, no m'agrada no, m'encanta! I més tal i com estan les coses avui en dia, que si portades del abc escandaloses, tribunal constitucional.... bffff

Dir-vos que ja tinc el meu número de dni (el carnet l'he d'anar a buscar en 10 dies), he tingut MOLTA sort, ja que li he caigut en gràcia a una xilena que marxava i m'ha donat el seu número, i en comptes d'esperar-me 100 números, només n'he esperat 20! (serà la turmalita?!?)

Petonets

Orientant-me

Porto ja més de 48 h per aquesta part del món, i m'agradaria explicar-vos varies coses:

1. No sé si és cosa dels Xilens o de la familia Xilena... però aquí també mengen molt! Aaaahhhh! Li donarem un cert marge a la cosa, però quan ja hagi degustat tota la "cuisine" àrab-xilena... agüita, agüita, que aclara la vista! Perquè entre el pisco, la cervesita, las empanadas chilenas, el Lomito Palta Mayo, el manjar (dulce de leche), i els mil refrescos (NO BEUEN AGIUA!?!?) això si, light...

2. Aquí no parlen castellà, si no que parlen Xilè, i a més a més la Lucy, parla un dialecte del Xilè, total que tinc triple feina: apendre castellà (com a bona catalana faig alguna que altre catalanada...), modificar el castellà per convertir-lo en Xilè i apendre el dialecte de la Lucy! Un dia d'aquests em llençaré a parlar xilè, sobre un estudi de una mostra molt poc representativa de gent que he fet, us diré que bàsicament consisteix en menjar-se lletres, dir webon, webona, webear, webeces i mil derivats més i afegir-li cachai cada 2 o 3 paraules... aquests serien els trets principals!

3. Avui havia de ser un dia 2000% productiu, anar a la policía internacional, després a fer-me la "cédula de identidad" o dni, i de passada passar pel banc i informar-me de tarifes de móbils i aquestes coses. Resultat? He anat a la Policía Internacional i "ya"! La culpa, entre d'altres, recau en que al consulat de Xile a Barcelona, em van donar unes adreces on havia de fer tots els tràmits que ara mateix o ja no existeixen (en una de les adreces on suposadament hi havia un edifici ara mateix hi havia un forat enorme) o les han traslladat, total que sort que la Lucy m'ha acompanyat i com a mínim he pogut registrar-me a la Policia Internacional... Demà aniré a pel DNI, i un cop amb això ja puc demanar móbil i compte corrent (espero)!

Ah! i un altre tràmit que m'havia encarregat el tiettuchi era menjar un Lomito Palta Mayo a la Fuente Alemana a la Plaza Italia... mare meva quina guarrada i què bo que està!!

4. Avui al anar en metro i patejar el centre buscant edificis que no existien he començat a situar una mica la ciutat, o com a mínim el barri on visc ara mateix, Providencia, us diré que la ciutat és ENORME!! Ara per la tarda sortiré sola soleta a fer un volt (estic per anar deixant molletes al meu pas no sigui que em perdi) per Providencia, aviam si trobo un mapa de la ciutat, si sonarà a guiri però prefereixo tenir un mapa que perdre'm!

Per cert, veure la cordillera (els Andes), que envolten la ciutat... és Impressionant!

5. Adoren i admiren als Xilens que estan troiomfant arreu del món... entre ells ALERSIS (Alexis pronunciat en Xilè)!! Alersis està a TOT arreu! Ahir quan li comentava al meu cosí xilè que el Madrid havia empatat (A8), el primer que em va dir ell va ser: Grande Pellegrini! I jo, que m'agrada el Barça, més que el futbol, me'n vaig enterar que el Pellegrini (entrenador Xilè) entrena el Màlaga... 

Aquestes, entre d'altres que ara no recordo són les primeres impressions d'aquests dies... Com veureu, estic contenta, ambientant-me, orientant-me, però també amb ganes de saber de casa, de Barcelona, de la familia, dels amics... Encara no m'he parat a pensar, el pas que he fet i el canvi que suposa en la meva vida, m'esperaré uns dies a fer-ho, a que ja hagi trobat una mica el meu lloc aquí, així quan ho faci, el susto espero que sigui menys gros...

Petonets

Jegamo, cachai?

Nous sommes arrivés a Santiago du Chili (això ha dit el comandant d'Air France aquest matí)! I què millor benvinguda que Pablito i Ale a l'aeroport, que m'han portat directe a casa la Lucy (pujant ells les maletetes al pis de la Lucy, què monos...), esmorzar i dinar (o alumerzo i desayuno encara no ho tinc clar) amb la familia Xilena i després hem sortit a donar un volt per la ciutat en el auto...

Primeres impressions?! Doncs no puc dir res, ja que entre les 14h de vol de París a Santiago i l'espera previa a París estic una miqueta K.O. però a nivell personal diré que he posat el Mode making friends: ON, i que emigrar amb  una rebuda com la que he tingut avui és molt més dolç i fàcil...

byebye y hasta otro ratito

Doncs ara si que si... comença l'aventura!


Realment es fa dur pensar que per culpa d'una merda (ho sento iaia!) de crisis en la qual ens hem trobat inmersos, joves com jo, i com molts altres, que l'únnic que hem fet ha estat estudiar dur per treure'ns una carrera i poder optar a un futur professional millor, haguem d'emigrar a un altre país i deixar família, amics... però millor mirar les coses amb optimisme, i veure-ho com una oportunitat, de conèixer un país nou, un continent nou, fer amics nous, una cultura nova i conèixer millor una familia que ja saps que t'estima i t'aprecia abans de marxar...
Gràcies a tots per aquests dies de "comiats", realment m'heu fet sentir molt estimada i valorada! I ara, per acabar aquest post abans de marxar des de terres Catalanes, deixeu-me dedicar-lo a la familia (la famiiiiliaaaaa com diria el Padrino!). Ens veiem ben aviat! :)

Petonet!


Carla

Arreveure

Arreveure = A + re + veure


a* = prep. Introduint un complement de temps, expressa relacions que denoten: b) El terme d’un període de temps. 
re* = Prefix que indica duplicació o repetició
veure* = Percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ull sobre la retina.




*definicions segons l'Institut d'Estudis Catalans

Bleda

Maletes, sopars, comiats, preguntes, "hora-dels-adeus", nervis, respostes, sopars, dinars, nervis, fotografies, àlbums, berenars (perquè punyetes aquí qualsevol cosa l'acompanyem d'una bona comilona? que no és una queixa, eh, només una pregunta!), emocions i més emocions... 
En una setmana obriré la finestra i veuré els Andes i no la cuina del veí del devant, pagaré en "pèsols" i no euros, el Sr. Coriolis, farà que l'aigua del lavabo girari del revès (les ganes que tinc de comprovar-ho!)... i jo encara que no m'ho crec, o potser començo... alguns que m'heu vist aquests dies, m'haureu vist deixar anar "alguna" llagrimeta, no vulgueu entendre aquestes llàgrimes, perquè no són ni de pena ni d'alegria, ni jo mateixa sé de què són...


I divendres, després d'unes horetes esperant a l'aeroport de París (al final acabaré odiant aquest aeroport), pujaré a l'avió i crec que dormiré i dormiré les 14h seguides...

Els 30

Hola, adéu i hola amiga Carla:

Ara amb alegria hola, perquè estem tots junts, adéu perquè te'n vas cercant horitzons nous i noves oportunitats i hola perquè aviat tornaràs tromfadora, enriquida amb coneixements i vivències d'un altre país, que segur t'acollirà amb joia. Hi ho tornarem a celebrar plegats.

Tots et desitgem feliç viatge i estada, els auguris són bons, ens ho han dit els oracles. Els oracles més certs i inbalibles: El de la companyia, el de l'estima i l'amistat.

Hola, adéu i hola amiga Carla.

Albert, Eulàlia, Antonio, Pol, Josep Maria, Marta, Anna, Uri, Jaume, Carmen, Laura, Sergi, Sílvia, Nunu, Carles, Marta, Marc, Maria, Juanjo, Laura, Mariona, Andreu, Santi, Bàrbara, Marta, Marc, Javier, Neus, Georgina, Carla. Com em vau dir (o escriure) en el quadre dels meus 18 anys i que regeix la meva habitació... "mar, terra i cel... junts"

formigó...

Cojunt de "bisuteria" home-made, o millor dit "obra-made"...

Però és que mai unes peces de formigó han volgut dir tantes coses... hores de classe, esquiades, plors, alegries, suspensos i més suspensos, llargues hores d'estudi a la biblio, i llargues hores de festa... per tot arreu, birres a la plaça, birres a la concòrdia, birres al paral.lel, sant felius, festes, setmanes culturals, platja d'aro, llançà, sant llorenç, la garriga, mollet, granollers, blaus, concurs de birres, erasmus, argentina, visites als erasmus, tesina, projectes, bigues, pilars, postitius negatius, val thorens... 

Avui comentàvem, que quan vam començar la carrera ens les prometien molt grans... la crisi ha canviat moles coses (tot i que en Garola ja ens ho va dir a 1r de carrera!), però ara mateix i després de un senyor Gintónic Bulldog...  No canvio cap de les decisions fetes durant els útlims anys i que m'han portat al dia d'avui... 

Equipatge

A una setmana de marxar començo a ultimar les compres "imprescindibles"* per marxar en condicions... imprescindibles?! 

Estic veient la situació d'aquí a una setmana, tot llest sobre la taula del menjador a punt per encabir-ho en les dos maletes de 23 kg que puc portar (he comprat un altre equipatge de 23 kg, ja que el Sr. Airfrance amb el meu modest bitllet de 1200 euros només em permet portar una bossa de 23 kg, i comptant que marxo per força temps, que hauré de passar per un hivern i un altre estiu, que sóc una princeseta i em vull emportar tots els meus vestidets/sabatetes/faldilletes i que marxo a l'altra punta del món... doncs què menys que comprar un altre equipatge!)! Total que, el què deia, que en una setmana ho tindré tot llest sobre la taula del menjador per encabir-ho a les bosses i quan ja estiguin plenes encara em faltarà la meitat de coses que em vull endur... 

Realment, no sé si necessito per viure tot el que em vull endur, però suposo que com que no sé què em trobaré, i que estaré lluny de casa quantes més coses porti que em recordin casa meva, més a prop m'hi sentiré... O no, però això és el què vol pensar el meu cervell ara mateix!! 


Què us endurieu vosaltres SI o SI en la meva situació?

Enfi, vaig a desenterrar la roba d'estiu i començar a triar què m'emporto... Una miqueta de música per amenitzar la tarda!

Nervisss!!

*Imprescindibles = maquillatge, llapis d'ulls "tapa ojeras", desmaquillant, funda per l'ordinador, cremeta per la cara, tovallola de viatge... Si què passa, tonteríes, algun problema?? Per això he posat "imprescindibles", segur que moltEs m'entendreu... obviament quan arribi allà i ja estigui ambientada, ja sabré a on anar a comprar totes aquestes tonteríes, però així quan arribi me n'oblido per un temps... :D

I am

Tanco una altra cosa abans de marxar, la Coral Súnion!

I avui a l'assaig, repassant el tema de "I am" de Kirk Franklin (per posar-vos en el paper, dir que és una coral d'unes 100 persones, le que intentem fer gospel el millor que podem), he de confessar que se m'ha posat la pell de gallina... 

David, mezzos, i coral en general seguiu cantant i posant les mateixes ganes que fins ara!

Ekipo A - Ekipo S - Núcleo Duro

Fa uns anys, amb unes noies de la Universitat de diferents cursos, edats, gustos i habilitats físiques ens vam decidir a crear un equip de volei, el fet de crear un equip de noies  en una carrera "d'homes" pot semblar impossible... Però ho vam aconseguir! 

Aquest equip, que en un primer moment es va anomenar "Ekipo A" per passar-se a dir Ekipo S al final (pel fet de que totes érem Solteres!), va esdevenir molt més que un equip de volei, juntes vam i hem passat exàmens, suspensos, festes de camins, intercamins, amors i desamors, viatges, sopars calivodkes, sant joans, cap d'anys i una infinitat de coses més... La decisió de crear aquell equip de volei crec que ha estat una de les decisions més encertades dels meus 27 anys. 

L'esperit d'equip del volei, ens va convertir en amigues i anys després d'aquell matí a la plaça de Camins on va començar l'equip de volei en un paper d'examen de l'UPC ens seguim retrobant (amb més o menys freqüència) per explicar-nos i compartir què ens passa pel cap, els nostres projectes, les nostres il.lusions...

Ahir per la nit ens vam juntar unes quantes del "núcleo duro" (nom que utilitzem quan ens volem identificar entre nosaltres), per acomiadar-nos. 

Moltes gràcies nenes per tots aquests anys... :)

I per acabar el post, el nostre crit de guerra "Si, si si a tot!"

Comencen (o continuen) els comiats...

Comencen els comiats... Ahir ja vaig dir "fins aviat" als dos germans que fins ara els hi feia repàs els dimecres i al Carles, i avui ha tocat el torn d'acomiadar-me de un dels altres nenes que li feia repàs i de la classe de francès.
Una de les coses que m'agradaria fer a Santiago és continuar amb les classes de francès, no sé si entra màster+nova ciutat+possible feina+nou país+... tindré temps per tot... però vaja, ja m'ho trobaré!

Així que, com diuen els francesos... À bientôt!