dijous, 22 de març de 2012

Colònies

Fa casi dos dies que no escric, però és que en els últims dos dies casi que m'he transportat per unes hores a Catalunya... 

Ahir em vaig retrobar amb l'Anna i l'Omar i en Marley, vam estar xerrant i comparant les primeres impressions, el vol fins a aquesta punta del món (horrorós), la benvinguda, la duana, les entrevistes, la rebuda, els xilens, l'idioma... en gairebé tot coincidiem i vaig sentir com si pel sol fet de estar a molts Km lluny de la teva familia "de sang", es formés una familia "d'exili"... Però la cosa no s'acaba aquí! L'Anna, que seria la veterana de tots 4 en temes xilens ens va portar a un bar que es diu "De la Ostia" regentat per uns catalans, on la carta de cerveses està formada en un 30% per cerveses catalanes, a més a més hi ha tot de decoració catalana i motius del barça per tot el bar... però us diré que el moment màxim va ser quan va sonar Manel al bar... de debó, 4 dies fora de casa i sona Manel i "gallina de piel", no vull pensar com estaré d'aquí 6 mesos... 

Però és que la cosa tampoc s'acaba aquí!!! al cap d'una estona se'ns van unir 2 catalans més! amics, d'amics, d'amics d'amics... vaja 2 catalano-emigrants més residents a Santiago des de fa uns 7 mesos... i bé, la tarda va anar passant entre Barça, Madrid (A6), feines, entrevistes, cachais, cerveses... Per acabar-ho de rematar vam acabar sopant a un restaurant que es diu Cadaquès, l'amo, Xilè, va estudiar a l'Autònoma i parla un català perfecte, i a la carta, entre d'altres, t'explica el concepte de la cuina mediterrànea... 

Això d'emigrar a l'altra punta del món, és una sensació "RARA", es barregen un munt de sentiments, i NO, no és com marxar d'Erasmus o d'intercanvi, perquè jo he marxat d'Erasmus i les sensacions que estic tenint no són ni de bon tros les mateixes... Perquè us en feu a la idea, us diré que la noia que vaig conèixer ahir veu la Riera en podcast (jo també ho faig)... només això va suposar un "subidón" total! 

El que si que és cert que l'enyorança ja no és la dels dos primers dies, entres skypes, mails, whatsapp's i sobretot trobades catalanes la sensació comença a ser "diferent".




3 comentaris: