dilluns, 19 de març de 2012

Orientant-me

Porto ja més de 48 h per aquesta part del món, i m'agradaria explicar-vos varies coses:

1. No sé si és cosa dels Xilens o de la familia Xilena... però aquí també mengen molt! Aaaahhhh! Li donarem un cert marge a la cosa, però quan ja hagi degustat tota la "cuisine" àrab-xilena... agüita, agüita, que aclara la vista! Perquè entre el pisco, la cervesita, las empanadas chilenas, el Lomito Palta Mayo, el manjar (dulce de leche), i els mil refrescos (NO BEUEN AGIUA!?!?) això si, light...

2. Aquí no parlen castellà, si no que parlen Xilè, i a més a més la Lucy, parla un dialecte del Xilè, total que tinc triple feina: apendre castellà (com a bona catalana faig alguna que altre catalanada...), modificar el castellà per convertir-lo en Xilè i apendre el dialecte de la Lucy! Un dia d'aquests em llençaré a parlar xilè, sobre un estudi de una mostra molt poc representativa de gent que he fet, us diré que bàsicament consisteix en menjar-se lletres, dir webon, webona, webear, webeces i mil derivats més i afegir-li cachai cada 2 o 3 paraules... aquests serien els trets principals!

3. Avui havia de ser un dia 2000% productiu, anar a la policía internacional, després a fer-me la "cédula de identidad" o dni, i de passada passar pel banc i informar-me de tarifes de móbils i aquestes coses. Resultat? He anat a la Policía Internacional i "ya"! La culpa, entre d'altres, recau en que al consulat de Xile a Barcelona, em van donar unes adreces on havia de fer tots els tràmits que ara mateix o ja no existeixen (en una de les adreces on suposadament hi havia un edifici ara mateix hi havia un forat enorme) o les han traslladat, total que sort que la Lucy m'ha acompanyat i com a mínim he pogut registrar-me a la Policia Internacional... Demà aniré a pel DNI, i un cop amb això ja puc demanar móbil i compte corrent (espero)!
Ah! i un altre tràmit que m'havia encarregat el tiettuchi era menjar un Lomito Palta Mayo a la Fuente Alemana a la Plaza Italia... mare meva quina guarrada i què bo que està!!

4. Avui al anar en metro i patejar el centre buscant edificis que no existien he començat a situar una mica la ciutat, o com a mínim el barri on visc ara mateix, Providencia, us diré que la ciutat és ENORME!! Ara per la tarda sortiré sola soleta a fer un volt (estic per anar deixant molletes al meu pas no sigui que em perdi) per Providencia, aviam si trobo un mapa de la ciutat, si sonarà a guiri però prefereixo tenir un mapa que perdre'm!
Per cert, veure la cordillera (els Andes), que envolten la ciutat... és Impressionant!

5. Adoren i admiren als Xilens que estan troiomfant arreu del món... entre ells ALERSIS (Alexis pronunciat en Xilè)!! Alersis està a TOT arreu! Ahir quan li comentava al meu cosí xilè que el Madrid havia empatat (A8), el primer que em va dir ell va ser: Grande Pellegrini! I jo, que m'agrada el Barça, més que el futbol, me'n vaig enterar que el Pellegrini (entrenador Xilè) entrena el Màlaga... 


Aquestes, entre d'altres que ara no recordo són les primeres impressions d'aquests dies... Com veureu, estic contenta, ambientant-me, orientant-me, però també amb ganes de saber de casa, de Barcelona, de la familia, dels amics... Encara no m'he parat a pensar, el pas que he fet i el canvi que suposa en la meva vida, m'esperaré uns dies a fer-ho, a que ja hagi trobat una mica el meu lloc aquí, així quan ho faci, el susto espero que sigui menys gros...

Petonets

3 comentaris:

  1. Carlunx, mai a la vida havia estat TAN en contacte amb tu com ara...

    hauré d'enviar els meus fills a Xile!!!!!! (argggggg)

    doncs per aquí tot continua igual; per desgràcia nostra, la crisi encara hi és, si,si, encara que sembli mentida, en dos dies que fa que ets fora, la molt dallonsis continua aquí!, però Madame Lagarde, avui, deia que el món comença a veure una miqueta la llum. Bona notícia? nusé, esperem que els ànims mundials pugin una miqueta, perquè si no...

    wenu, de Barcelona-ciutat et puc dir que avui a la Ronda de Dalt hi havia un cristu que ni t'imagines (una mani) i que nosaltres no l'hem pillat de miracle!

    i a Blanes el meu mar continua blau.

    un petó, filla-de-cosina-germana (què coi som, tu i jo, eh? eh? eh?)el capità també t'envia una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Carluchi, he rigut molt amb el teu comentari d'avui... Respecte del dialecte de la meva sogra, t'entenc, és força complicat, però la mar de divertit. Un consell: no l'agafis al peu de la lletra, o paraula, perquè lo millor és només interpretar el sentit general del que diu: a vegades "no no no" per a Lucy vol dir "si si si" i al inrevés... En tot cas, sempre et divertiràs
    perquè és encantadorament especial...
    Petonets!!

    Tietuchi...

    ResponElimina
  3. ueeee!!! ho he trobat!! m'ha costat, eh?! cachai? sos una weuona!

    doncs aqui a barcelona... a l'autònoma alguns s'han volgut tancar a les facultats, no han deixat fer algunes classes, ha plogut una mica (no gaire.. però bastant de vent), i he sopat peix. Vamos.. un dimarts d'aquells típics de casa, que arribes mooort del dia (TOOOT el dia fora de casa) i PEIX. Però amb uns tomaquets al costat sempre li dona el toc de color!

    petonets! et continuarem llegint!

    Georgina

    ResponElimina