dilluns, 12 de març de 2012

Bleda

Maletes, sopars, comiats, preguntes, "hora-dels-adeus", nervis, respostes, sopars, dinars, nervis, fotografies, àlbums, berenars (perquè punyetes aquí qualsevol cosa l'acompanyem d'una bona comilona? que no és una queixa, eh, només una pregunta!), emocions i més emocions... 
En una setmana obriré la finestra i veuré els Andes i no la cuina del veí del devant, pagaré en "pèsols" i no euros, el Sr. Coriolis, farà que l'aigua del lavabo girari del revès (les ganes que tinc de comprovar-ho!)... i jo encara que no m'ho crec, o potser començo... alguns que m'heu vist aquests dies, m'haureu vist deixar anar "alguna" llagrimeta, no vulgueu entendre aquestes llàgrimes, perquè no són ni de pena ni d'alegria, ni jo mateixa sé de què són...


I divendres, després d'unes horetes esperant a l'aeroport de París (al final acabaré odiant aquest aeroport), pujaré a l'avió i crec que dormiré i dormiré les 14h seguides...



1 comentari:

  1. Bleda assolellada :)

    és normal, Carla, aquestes llàgrimes no són res més que emocions que supuren (bones i no tan bones, tots els sentiments a flor de pell)... t'entenc i d'alguna manera, també t'envejo! Si a la teva edat no hagués estat embolicada fins al capdemunt (ja tenia dos fills, imagina't) m'hauria encantat emprendre una aventura com la que tu començaràs divendres...

    Endavant i SORT! però no ens oblidis, eh????? no ens oblidis!

    et continuarem llegint i continuarem waxapejant o com redimonis es digui...

    Una abraçada

    ResponElimina