dilluns, 23 d’abril de 2012

Sant Jordi i prínceps i princeses expatriats

La llegenda de Sant Jordi (segons Totcontes.com):


"Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa"

Ostres, realment feia temps que no llegia la llegenda sencera, de fet diria que des de primària! Quan ets lluny de casa els dies com el d'avui són els que realment trobes més a faltar casa i els de casa. Avui pensava què vaig fer l'any passat, i si no recordo malament, després de passejar per Rambla Catalunya i les Rambles, amb la Georgina vam anar al concert dels Manel a Barcelona... si, si, molt català tot plegat!


Aquest any ni Manel ni pasejar, tot i que porto tot el matí enganxada a l'ordinador escoltant els podcasts de "la Competència" i "la Segona Hora" per fer una mica de país. Si, porto tot el matí enganxada al portàtil ja que resulta que he tingut un cap de setmana de no parar i he acabat encostipada, a això li sumes que sembla que avui hagi volgut començar l'hivern i fa un dia molt lleig i fred. Total que la Lucy m'ha obligat a quedar-me al llit! Just parlava amb els meus pares per l'skype i ma mare em deia: "t'obligo a quedar-te al llit el dia de Sant Jordi i m'envies a passeig!" i té raó, però és que pels que no coneixeu la Lucy, diríem que és una dona de "armas tomar"... i passo de portar-li la contraria! Mira, un dia al llit tampoc farà mal! De fet demà hem quedat amb uns quants expatriats (Institu Pompeu Fabra) per sopar i aprofitarem i portarem una rosa cadascú, així no podrem dir que no hem celebrat el Sant Jordi! I m'han dit d'una llibreria (Lo leo) que hi ha infinitat de llibres, així que aplaço el dia de Sant Jordi per demà! Per cert, alguna recomanació de llibre?


Aprofiteui gaudiu els que podeu del dia de Sant Jordi per passejar i regalar roses i llibres als vostres prínceps,  princeses i gent normal!


A mi m'agradaria dedicar el post d'avui i la rosa digital a l'Anna, a l'Omar, a l'Olga, al Ramón, al Pablo, a l'Eli, al Mariano, a l'Anna, a l'Albert, a en Xevi, l'Edu, la Júlia, a la Lorena, a l'Enric, al Joelio, a l'Arnau, a l'Augusto, al Carles, al Xavi, a la Míriam, al Manel, al Sergi, la Clara, la Tere, al Diego, a l'Angi... i a tots aquells que han marxat lluny de Catalunya i no poden gaudir de l'ambient de Sant Jordi en terres catalanes.
Fotografia directe des de Rambla Catalunya, enviada pel papuchi :)


PS: Ah! Si, i també li dedico a la meva germana, Georgina feliç dia de Sant Jordi! :)


Actualitzo el post, amb el que m'acaba d'arribar a casa... :)


4 comentaris:

  1. Nenaaaaaaa jo avui fatal, a sobre que és Sant Jordi i es troba a faltar casa nostra... He de marxar a Copiapó! Macagunlou!
    Et desitjo el millor Sant Jordi!!! T'estimo molt!!!!
    M'ha emocionat la dedicatòria...snif snif

    ResponElimina
  2. Carluchi, ves a una llibreria a Providència, diria que a Lyon amb Providència, es diu "LIBRERIA TAKK" i l'amo es diu Joan Antoni Usano, català i a més d'OLOT (casiná). És el germà d'un bon amic nostre, el Josep Usano, que viu allà ja fa molts anys i té aquesta llibreria... Ves i li dius que ets la nostra neboda, la del Pablo i el Manel, però és molt important que li diguis que som amics del seu germà Josep i que a l'agost passat vam passar a saludar-lo (així es farà una idea)... Ell segurísssssssim que celebra Sant Jordi i la seva llibreria és una de les més emblemàtiques de Santiago. I com a bon català es preocupa de tenir les últimes novetats en llengua catalana :)
    Un petonet i abriga't molt! I sí, la Lucy és de armas tomar... Ara ja entens d'on ha sortit el Pablo.

    TIETUCHI

    ResponElimina
  3. Anónim: Carleta jo ja sabia que us arribarien dues roses i estaba esperant a veure si ja avien arribat, peró ´l'inventor de la Pompeu Fabra, estaba aquí amb en Pablo que han vingut a portar-me la meva rosa, que jo ja tenía molta pena de no tenir-ne cap i eren les vuit del vespre, i en aquell moment ha arribat la fotografia de les vostres roses. M'ha fet molta alegria.- Espero que demá ja no estiguis costipada i pogueu celebrar el Sant Jordi tots els emigrants cataláns. Molts petóns catalanísims de la IAIA FINA,I molts petóns tambè per la LUCY.

    ResponElimina
  4. Mala tita, per què em fas plorar? ja és la segona vegada que ho fas, cagundena!!!!

    Una abraçada!!!

    Medallona

    ResponElimina