I després de una nit de "rèpliques" el matí següent va ser dur aixecar-se... però bueno, cadascú pel seu compte ho va poder fer. Ens vam reunir tots al carrer Canadà i a la petita familia catalano-xilena li vam afegir un amic meu de l'erasmus, en Jerome.
Vam llogar un cotxe i vam marxar cap a Viña del Mar... La veritat és que després de casi 3 setmanes a Santiago ja tenia ganes de sortir de la ciutat... Sortir de la ciutat, però, és complicat, ja que Santiago sembla que no s'acabi mai... però arriba un moment que no saps com, despareixen els semàfors i el carrer es converteix en autopista! A més a més, les autopistes de Xile, són d'Abertis per tant vas conduint i és com si estiguèssis a casa, ja que els cartells són els mateixos, i a més a més també et fan pagar un dineral i tot!
Viña del mar està a uns 100 km de Santiago, i realment... impressiona. Valparaiso i Viña del mar eren dos pobles separats, però amb el pas del temps s'han ajuntat, la cosa és que la paraula planificació en aquest país amb prou feines existeix, total que la gent va comprant terreny i va construint... i així de mica en mica els pobles de la costa es van unint!
Vam arribar a Viña cap a l'hora de dinar, i entre la rasca i la gana que teníem el primer que vam fer va ser buscar algun lloc a la Lonley Planet per menjar alguna cosa, i vam trobar un lloc que es diu "Entremasas" que fan tot una trentena de diferents empanades i a més a més molt bé de preu!
El lloc que teníem reservat per dormir estava bastant més al nord, així que el plan va ser visitar Viña al dia següent. Així doncs vam agafar el cotxe i vam començar a recorrer tota la costa. Els dos pobles següents de Viña tampoc estan separats, tu vas conduint i quan s'acaben les cases no saps que has passat per Reñaca i Concón. Per ser un país molt sismic, fan unes construccions molt altres, alguns casos de uns 20 pisos! No sabria dir-vos si em va agradar, però el que és segur és que Viña i aquests dos pobles a primera vista em van impressionar molt! També s'ha de dir que passat COncón, els edificis alts desapareixen (crec que per sort a algú se li va ocòrrer prohibir-los) i tot són casetes baixetes unifamiliars, fins arribar a Quintero on hi ha una gran refineria, posada allà amb col.lador.
Finalment vam arribar a Horcón, i després de deixar les coses a la cabanya que havíem reservat (molt rústica per cert), vam anara donar una volta per caleta Horcón... A mi, personalment, em va encantar, no era la típica platja paradísiaca ni de bon tros, de fet estava força bruta, però les cabanes de colors al costat de la platja, les barques de pesca i l'ambient hippie que es respirava... O potser era les ganes que tenia de veure mar, no ho sé però és un lloc molt recomanable d'anar!(gràcies Pablo!). Per cert, mireu aquest vídeo, així us fareu una idea del lloc... Per la nit ens van convidar a Quintero, i entre asadito i regeton vam passar la nit.
Al matí següent vam anar encara més al nord fins a Cachagua, on hi ha tot de cases de gent adinerada, el poble en si no té res, ja que tot són cases, però la platja és llaaaaarga, a més a més hi ha una illa al costat de la platja que amb uns bons prismàtics o una bona càmera es poden veure pingüins i llops marins. A més a més hi ha un camí de ronda que segueix la costa. Va valer la pena caminar per allà i respirar els aires del pacífic. Aquests xilens tenen unes platges que són una passada, però la majoria són no aptes pel bany, suposo jo, que per les corrents, ja que és un oceà que no fa honor al seu nom! A més a més l'aigua està glaçada!
A l'hora de dinar vam parar a Maitencillo, un altre poblet de costa, on suposadament ens van preparar un peix a la planxa (a la planxa però arrebossat mmmm no ho vam acabar d'entendre del tot) i on vam gaudir d'unes "machas a la parmesana". Us deixo la foto perquè us en feu una idea..
Per la tarda vam quedar amb uns amics de EG que viuen a Viña i vam estar passejant per Viña, i tot i la gent, i els edificis alts, he de dir que em va agradar, no té l'agobio de Santiago (tot i així hi havia un munt de gent, ja que era Setmana Santa), i l'olor a mar impregna tota la ciutat...
Vam deixar a en Jerome a Valparaiso (ciutat que visitaré en una altra ocasió), i a les 2 de la matinada arribàvem a Santiago. Molt encertats aquests dos dies fora de Santiago, el que em va "extranyar" (en sentit positiu) és que en arribar a casa la Lucy em sentia realment com si tornès cap a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada