la Piojera

Les coses s'han de fer en ordre cronològic, així doncs comencem pel principi:

La setmana passada vam quedar la familia catalano-xilena, per donar una volta pel mercat central de Santiago i anar a la Piojera a pendre un terremoto. I així ho vam fer, vam donar una volta pel mercat, on el marisc que hi venen no és gran no, és enorme! Crec que no havia vist mai crustacis ni peixos tant grans! I vam dinar al Donde Augusto, és un restaurant molt típic d'allà, que pel mòdic preu de 60 luques (uns 90 euros) menges una crustaci (ara no sé si era rotllo llagosta o rotllo cranc) de la mida d'un porc senglar. Com que els diners tampoc ens sobren, ens hem promès que quan cobrem el primer sou anirem a degustar el crustaci-porc senglar! Així és que ens vam conformar amb un peix fregit. Nosaltres vam demanar pescadito frito, i el cambrer va preguntar 3 colas? Mmmmm al moment vam entendre que 3 colas xilenes de peix segur que era molt, total que li vam demanar una (el cambrer no va entendre pq en volíem només una si erem 3 persones...) I sort, pq la cola de pescado frito era gegant!

Després del mercat ens vam fer un volt per allà perquè l'Omar havia de comprar els ingrediets que li faltaven per fer la birra artesanal que vol fer i un cop ho vam tenir tot ens vam dirigir a "la Piojera". 

Mal comparat, perquè us situeu una mica, la Piojera seria com algun local que et pots trobar a Marina, cutrecillo però que té el seu ambient que el fa especial... Si vas a la Piojera, hi ha bàsicament 2 begudes típiques, el terremoto o la rèplica. Ambdós són el mateix però el terremoto és el doble de la rèplica, total que nosaltres que no volíem fer de novatos ens vam demanar una rèplica cada un per veure com anava la cosa! Bé, vam començar a les 18:30 de la tarda amb la primera rèplica i no vam parar fins les 11 de la nit.

La rèplica que val 1 luca (1,5 euros) consisteix en un vi blanc estil turbio, fernet i gelat de pinya. Entra molt bé pq està fresquet i feia caloreta, però vaja el mal de cap del dia següent no te'l treu ningú! Va ser graciós tot plegat, ja que vam acabar fent amics xilens (2 noies catalanes fan amics ràpid en un local xilè ple de estudiants i bohemis xilens!).

Finalment vam haver de parar de fer amics i començar a correr ja que si no perdíem el metro per tornar cap a casa (tampoc estàvem en un barri molt agradable i no era plan de posar-se a buscar taxis). A més a més el dia següent marxàvem "aviat" cap a la costa... però bueno això ja ho deixo pel post de demà, que el viatget s'ho val! (I el mal de cap que vam tenir després de les múltiples rèpliques també!)