dimarts, 17 d’abril de 2012

Xile, impressions del primer mes

Després de un mes aquí puc començar a emtre una opinió dels Xilens, us destaco 4 coses que destaquen per sobre de totes crec jo...

- "al tiro" això seria la número 1, o sigui, quan et diuen al tiro ja et pots anar carregant de paciència... perquè "al tiro" és el modus operandis de la majoria de xilens! Relacionat amb això, molts dels que he conegut sempre van tard, clar et diuen "quedamos a las 8 al tiro"... bffffffff el dissabte passat em van convidar a casa una amiga i ens havia convocat a les 9-9:30 jo vaig pensar, si és amb tot de xilens... vaig arribar a les 9:15 a les 9:20 va arribar un italià i la resta (tots xilens) diria que cap allà les 10:30-11 ! I això no és a nivell d'amics únicament, esperant respostes d'una feina "al tiro la semana que viene te decimos algo"... noooooooooooooooooooooo!! no sé com encara conservo les ungles... 

- el metro en hores punta, si seguiu el bloc, coneixereu la meva aventura per arribar a una entrevista de feina la setmana passada, doncs bé, el transport públic en general deixat molt a desitjar, però és que el metro en hora punta... mare meva, no parlarem del fet de que no hi hagi aire condicionat, perquè algú em podria tractar de pija, ok, això deixem-ho estar, però és que en hora punta, el metro es converteix en una cursa de supervivència, obviament no es deixa sortir abans d'entrar, total que si el metro ja va ple, encara dificulta més l'objectiu d'entrar al metro... per no parlar dels moments en que hi ha gent amb una bici, amb un fogonet, amb una nevera... 

- intrusius, ja poden ser amics teus o no, que et preguntaran quan cobres, si ets solter/a, si vius sola, amb qui vius, si tens familia, etc... volen saber fins a l'últim detall de la teva vida, encara que t'acabin de conèixer i no tinguin cap tipus de confiança...

- no beuen aigua sola, aigua mineral, aigua amb gust a aigua... sempre li afegeixen uns polvos (rotllo Tang) i llavors t'ho ofereixen com a  jugo... o acaben bebent algun refresc o si no es passen al pisco... clar que amb el gust que té l'aigua de l'aixeta, és comprensible!

- a favor d'aquest últim punt diré que la birra és boníssima! Ostres en aquest sentit m'ha sorpres un munt aquest país, hi ha tota mena de cerveses, i les artesanals estan molt bones! Ah, i no us parlo del pisco sour, i més si és casero... 

- els temblores i les seves conseqüències, realment és "divertit", o sigui passa un temblor/terratrèmol com el d'ahir nit i just quan acaba comença a sonar el telèfon de casa i els móbils, tothom es comença a trucar per saber com has viscut el temblor i si estàs bé... Val a dir que ahir per la nit n'hi va haver un de 6,5 graus i em vaig espantar força, tot i que ho vaig dissimular molt bé... però dos hores després del temblorcito encara em tremolàven les cames!

- realment són un país molt acollidor, amb els imigrants (com a mínim amb els Europeus i pel que fa a la gent que he conegut jo). Així com són molt intrusius, de seguida  et volen ajudar si poden, en temes de feina, socialitzar-te... Tot i així us passo un acudit d'humor gràfic que circula per aquest país... que d'altra banda, raó no els hi falta!






5 comentaris:

  1. Nena, un mes fora i aquí tot seguix força igual! Ahir l'àvia Roser en va fer 91, com una senyora, això si!
    Cada cop més gent a l'atur, i les retallades a nivell educatiu (què és el que més conec) cada cop més animals! Tot i així, hi ha moltes persones que continúen lluitan perquè Espanya (i Catalunya) no s'ensorrin. L'any que ve, no hi ha prous places de la ESO a Badalona..., ja t'explicaré com acabarà...
    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  2. ANÒNIM. HOLA NORDACA. La veritat que es divertit aquest seudónim que ens han posat als españols, esclar si nosaltres els hi diem sudacas, es lógic que hagin tret un contrasentit. De totes maneres tot i contant lo de al tiro (aquesta expresiò ja la coneixia), rels terratremols i lo que tardin en donar-te feina,v eig que tens bastant bon humor, almenys a través de l'ordinador. Espero que aviat ens donis b ones noticies de feina, perque de moment ja sé que estás preparada per treballar a no sé quina altura. Aqui estem igual, només sentint"estic al atur", "jo n o tinc feina" la fàbrica on treballaba a tancat, etc, etc. etc. Esperem que tu tinguis mes sort. T'estima molt la iaia Fina.

    ResponElimina
  3. jaja que gran! Espero que et vagi super be!!! Pija jajaja com m'he rigut!

    ResponElimina
  4. ostres, quantes coses dels xilens q estic aprenent amb el teu blog!! Potser m'hi entendria amb això de "al tiro", i les bones birres...ara q dels temblores (6,5 déu n'hi dó!) i el metro passo!!
    va, va...més coses!! (m'estic enganxant i tot! :p)

    ResponElimina