dimecres, 2 de maig del 2012

San Fernando i els Miranda, relax i desconnexió...


El divendres passat, havíem de marxar cap a San Fernando uns dies, però va començar a ploure i després de que els Melendecitos vinguèssin a dinar a casa i després els portèssim a casa seva veient-nos atrapades en un "taco" de 3h... ens va agafar la flojera i vam decidir marxar dissabte.

La Lucy, és lenta, no lenta no, "lecea mucho" que diu ella, l'hora prevista eren les 10 del matí i vam acabar sortint a les 11h15... enfin així com el divendres tot eren llamps i trons dissabte va sortir el sol, i mare meva quin espectacle! Els Andes nevats... ho havia vist en fotografies, però a la realitat és molt més impactant! A més a més, de camí cap a San Fernando, la serralada dels Andes ens acompanyava tota l'estona per l'esquerra de l'autopista i realment és una meravella!




Vam arribar a San Fernando per dinar, on ens esperaven els Miranda, la Kerima i el Nilo, amics de tota la vida de la Lucy, que personalment a mi m'han tractat com si fós una néta/neboda/filla més... realment dóna gust viatjar per aquest país i sentir-te tant acollida! En un principi havia de tornar el dilluns, però realment m'he sentit molt bé allà a San Fernando i a més a més, m'ha servit per desconnectar una mica de Santiago i agafar forces! Forces tant a nivell psicològic com físic, perquè des de que vam arribar dissabte per dinar fins avui... no hem parat de jalar! Que si prueba el pisco, come rellenos, prueba un caqui, mira esta fruta, tomamos onze, un caque, una torta, no tienes hambre? Mare mevaaaa!

San Fernando és un poblet de la VI Regió (seria com una comunitat espanyola) situat a uns 170 Km de Santiago, els pobles/ciutats en si no tenen res en si (a part de unes 5 farmàcies, 3 súpers enormes i gossos, molts gossos), el que més m'ha agradat personalment són els voltants, en el cas de San Fernando al final del carrer principal es veuen els Andes nevats, i al voltant de tot el poble hi ha tot de camps de fruites que a més a més amb l'arribada de la tardor ho deixa tot amb un color molt maco. Ah bueno, i la cosa on dormíem, els Miranda tenen una casa espectacular enmig de San Fernando amb un jardí amb piscina que sembla una sembla però ben cuidada!

Aprofitant que estàvem a San Fernando i que les dos senyores no es poden estar quietes, amb la Kerima i la Lucy vam escapar-nos fins a Sierra de Bellavista, un poblet de pre-serralada bàsicament ple de cases molt ben disimulades entre la natura, el poblet en si no tenia res, però el camí fins allà era espectacular, primer entre caps de vinyes i diferents fruites i després entre arbres i tot plegat amb els Andes apropant-se cada cop més! Una altra excursió va ser fins a Placilla, on la Lucy hi té la modista, no contenta amb la roba que té a l'armari, sempre que pot es fa una jaqueta o un pantaló que ha vist a la revista X de moda... el poble en si curiós, el més curiós és la via de tren, súper-hiper-mega abandonada plena de herbes i animals en tota la seva longitud simbol de la NO utilització del tren en aquest país...
El dilluns després de dinar els famosos rellenos de la Lucy, vam anar a Santa Cruz amb la Kerima i la seva néta, la Macarena, elles van anar a vitrinear pel poble i amb la Lucy vam entrar al museu de Colchagua, que tracta de l'evolució de la societat Chilena, des dels dinosaures fins a una petita exposició dels 33 miners que van quedar atrapats el 2010 en una mina al nord de Chile. El museu en si és força interessant, tot i que per falta de temps el vam feure força ràpid, però el que realment em va interessar (potser per ser enginyera) va ser l'exposició dels 33 miners atrapats, deixant de banda tota la part patriòtica de l'exposició, tot el muntatge que van fer per rescatar-los em va semblar realment molt interessant.

Una de les coses que més m'agrada de sortir de la ciutat i viatjar per regiones és la quantitat de petits comerços familiars situats al costat de la carretera i que venen des de fruita fins a escombres passant per mel i quesillos!

I res, de nou avui aquí a Santiago, setmana curta, vinc relaxadeta i amb les piles carregades, esperem que no es descarreguin ràpid!!

4 comentaris:

  1. La Lucy i la Kerima juntes! Un festival de comentaris, rialles, converses sobre menjar, moda i tot un llistat de temes de gran diversitat de colors i tendències... Val la pena ser espectador... Pregunta-li a la Iaia Fina, que també ho va experimentar...
    Petoneeeets!
    Tiettuchi

    ResponElimina
  2. I les piles ben carregades un bon temps, eh??
    Altra cop el TT

    ResponElimina
  3. caram, m'agafen ganes de venir de convidada a "Ca la Lucy"! S'admeten "cosines"?

    ResponElimina
  4. Anònim: Aixó jo ja m'ho pensaba que t'agradaria molt perque sempre es verdaderament divertit anar amb ellas dues que mai fan lo que diuen que farien, peró com que per un a mateixa tot es nou, ho aceptes de bona gana. C elebro que t'agradi tan els voltants de San tiago, perque jo també ho vaig trobar preciós. Tambè estic contenta de que hagis carregat les piles i hagis vingut amb ánims de fer coses. I el tracte del habitants de la casa, ja sè que es deliciós.Petóns per tots i per tú un que es pugui sentir desde Catalunya.IAIA FINA.

    ResponElimina