dilluns, 7 de maig de 2012

volei de dissabte

Fa un parell de dies que no escric i sé que la meva àvia estarà a punt de enviar-me el mail reclamant-me els posts diaris!

Aquest cap de setmana finalment vaig anar a jugar a volei al Club Providencia, a 10 minuts caminant de casa. L'equip és "gran" en sentit de gent d'entre uns 35 i 45 anys (diria jo), de fer l'Olga, jo i una francesa antipàtica som les més joves, però a mi m'ha servit per recordar el que era un entrenament de volei amb cap i peus després de uns... 9 anys?? ufff La veritat és que m'ho vaig passar molt bé, i com us dic em va servir per recordar tant a nivell físic com mental el que és jugar a volei! Com us he dit és un equip de gent gran, ara, ja m'agradaria a mi donar-li a la bola igual que elles a la seva edat... Normalment entrenen els dissabtes pel matí un parell d'hores, així que si el carrete i la posterior ressaca no m'ho impedeixen hi aniré sempre que pugui! Com que feia 9 anys que no jugava "bé", no us explico les agulletes que tenia ahir i que avui encara duren... 

Després vaig anar a dinar amb els Melendecitos i en Telmo a Bellavista a un restaurant que es diu "Como agua para chocolate", inspirat en la novel·la de l'autora mexicana Laura Esquivel que porta el mateix nom. El restaurant és encantador de dins, hi ha com un pati cobert representant la plaça d'un poble, i el més espectacular del restaurant a part dels llits-taula, són els postres (que no vaig provar perquè ja estava mega plena). El menjar és molt bo, però diríem que el restaurant no és apte per a petites butxaques!

Per la nit era vam celebrar l'aniversari d'en Mariano a casa seva i del Pablo amb els seus companys de la uni. Va ser divertit, vam estar jugant a un joc rotllo el programa de TV de "1,2,3 responda otra vez", i em vaig sorprendre del meu nivell cultural-xilè, amb preguntes com "típicos platos chilenos como el arroyado...." o "grupos musicales chilenos como francisca valenzuela..." Una nit molt entretinguda!

I avui ja és dilluns un altre cop, i aviat ja farà dos mesos que vaig marxar... 

Un petó familia i amics, us trobo a faltar!


1 comentari:

  1. Anónim: Ja estaba a punt de protestar per els dies que no habies escrit, peró si tinc en compte el can vi d'horaris, es normal que quant tu escrius, jo ja estic al llit i no ho llegeixo fns l'endemá. No vaig contestar el de l'aranya per que vista amb fotografia, a mi també em va fer por. Estic contenta de que juguis a volei, perque n o deixa de ser un exercici molt important prer tu i també una distracció, de moment a la vida que portes que em sembla bastant monótona al costat de lo activa que tu ets. Espero que la feina no tardi arribar-te i tinguis mes activitat. molts petóns per tots i pensa que nosaltres també et trovem a faltar.IAIA FINA

    ResponElimina