Tomar onze (pronunciat: tomá onse), quan arribes a Xile i parles amb xilens et topes amb la frase "quedemo mañana pa tomá onse en mi casa" tal cual. I tu, amb la teva incultura i per no desentonar no preguntes ¿què punyetes serà tomar onze?
En aquest país tomar, vol dir beure alcohol, per tant a primeres instàncies ho associes a quedar per pendre una birra, una copa de vi, un pisco... però per tomar onze es queda entre el que vindrien a ser les 5 de la tarda i les 9 de la nit, és a dir que tampoc ho pots assimilar a cap acte social dels que nosaltres coneixem a catalunya, perquè el berenar, si quedes a les 9 ja és tard, però sopar si quedes a les 6 és aviat!
No és fins després de la primera onze que comences a entendre de què va la cosa... "Tomar onze" vindria a ser un entremig entre el berenar i el sopar, en una ocasió he pres onze en un restaurant, vé he vist com prenien onze pq per la hora que era (just era quan acabava d'arribar) no m'entrava res al cos, doncs aquell cop va consistir en: un jugo (alias suc), una torta (un tros de pastís), una bola de gelat, un sandwitx (rotllo bikini) i un té. Que dius per ser un berenar no està malament, però per ser un sopar potser una mica... extrany? Les onze que he vis pendre a casa meva són molt variades, i depen sobretot del que hi hagi a la nevera, el te mai falta, i depen del dia i del que s'hagi dinat pot ser un plat de cigrons a la cassola (sisi, cigrons a la cassola a les 7 de la tarda) o un sandwitx de pollastre, maionesa i restes de nevera varis... Encara no n'he pres a casa d'algú altre, així que no puc comparar amb altres families... el dia que ho faci ja us ho explicaré.
He fet una mica de recerca per internet (he escrit al google "tomar onze"), i es veu que se li diu així pq es pren entre les 4 i les 7 (4+7 = onze... qui diu 4-7 diu 5-9! També hi ha una altra explicació, es diu que els capellans colonials (exactament deia això l'explicació) abans deien "tomar onze" quan volien beure aguardiente, ja que la paraula "aguardiente té 11 lletres i així no quedàven com a borratxos!
Curiós tot plegat, ara us he de confessar que jo això de tomar onze encara no li acabo de pillar el truco, total que jo segueixo sopant a la hora catalana...
Jajajajajajajjajaaja... Les mateixes sensacions i confusions que vaig tenir amb el tema ara fa 20 anys... I si, no hi ha regles, bàsicament és aprofitar el que hi ha a la nevera... Muaaaaa Carluchiiiiii!!!
ResponEliminaTiettuchi
anònim: Ja veig que sempe con testem els mateixos. Quina avia MES PESADA.oi? que fins i tot als 81 anys, fa veure que sap escriure a màquina, (no vegis tot el que tinc que rectificar). Doncs si nena si, jo també em tornava mico fins que v aig aprendre lo que era tomar onse", fins que vaig entendre que era "un tente en pié" per esperar a l´hora de sopar. Peró la Luci feia unes onse tan complertes que per sopar tan sols et podies menjar un présec o un yogur. Ja veig de totes maneres, que encare que la feina no hagi arribat, tampoc t'avorreixes gaire i si al Juny ja pots fer francés i crec que tambè un curs de no se que, el temps et passará mes depressa. Peró espero que la mencionada fe.... no tardi gaire. Un petó molt fort per tots i fins aviat. IAIA FINA
ResponEliminaui,dos dies que no entro i ja la tens armada! ja els hi has fet truita de carbassó i llom arrebossat? (son els toma-onses oficials de la família!) ja veuràs com els hi agradarà! prova-ho, prova-ho! :D
ResponElimina