No sé si mai heu assistit a un impro-show (espectacle d’improvització),
a Barcelona jo hi vaig anar en una ocasió al Teatreneu a Gràcia. Els actors fan
un espectacle improvitzant interactuant amb el públic en tota l'estona. No apte per a persones extremadament tímides!
Avui a Xile era el dia del Teatre Xilè per comemorar el naixement del director de teatre nacional Andrés Perez. Per aquest motiu per tota la ciutat hi havia més de 50 obres a luca (és a dir aprox 1,4 euros). Amb
l’Eli, el Pablo i l’Anna he manat a veure un “impro-show” anomenat “De aquí no
sale” de la compañía Pleimovil. L’espectacle era al teatre Alcalá, al barri Bellavista, ens ha
costat trobar-ho ja que resulta que el carrer bellavista té doble numeració…
Hem comprat les entrades a luca i a les 22:30 hem entrat al teatre, i ha passat una
cosa, diguem que insòlita, hem vist com hi havia gent que comprava unes
cerveses a l’entrada i les entrava al teatre, com qui va al cine i compra
crispetes… total que nosaltres no hem estat menys i ens hem comprat la nostra
cerveseta per pasar l’espectacle!
El meu temor en actes d’aquests ,sempre és que em facin
interactuar amb els espectadors, sempre m’agrada passar desapercebuda! I el meu
temor s’accentua més quan l’espectacle és en un idioma que no domino (com ara
vé a ser el xilè) i tinc por de que em preguntin qualsevol cosa que no entengui, total que “sortuda” de mi, la primera persona que han fet
participar he estat jo… #olejo després de preguntar nom i nacionalitat (catalana) m’han
demanat que expliquès una historia divertida que m’haguès passat, al momento no
m’ha vingut res al cap, he estat a punt de dir-li “escuche, es que yo tengo una
vida muy aburrida!” total que el presentador m’ha donat 2 minuts per pensar!
Després de pensar i pensar en la meva vida aburrida… Com quan s’apareix la
verge, ha aparegut la famosa historia de ma germana anant al lavabo i l’elefant
enmig d’Àfrica… total que amb el meu accent catalano-castellano-xilè he mig
explicant la història com si m'haguès passat a mi.
Ells han fet una improvització sobre aquesta historia,
on entre d’altres ha aparegut el Rei (obviament si parlem de Àfrica+elefants+EJpaÑa (jo he intentat explicar-li que era catalana però no m’ha escoltat)), i
varis tacos i expressions que diuen que fan els espanyols. La historia però, ha
acabat degenerant en que el pipi de la “Carla que anava a l’Àfrica i es trobava
a un elefant quan anava al lavabo” era curatiu i curava a qualsevol animal
salvatge!
Divertit tot plegat. Gràcies elefant de Botswana per
trobar-te a ma germana aquell dia d’Agost de fa tants anys i que ens has donat tantes
històries als 30, especialment a la iaia Fina i ara a una companyia de teatre
xilena!
quien diria en su momento, que el elefante seria protagonista de una historia en Chile. Petonets, molts petonets
ResponEliminam, ho passat pipa llegint aquesta història. Molt bo Carla.
ResponEliminaEra jo. 3 de 30. NEUS
ResponEliminaanónim: Si arribo a ser jo, la que es trova al devant d'un elefant, encara esataria corrent, peró vas tenir una bona idea de explicar aquesta anécdota. Un petó de IAIA FINA
ResponEliminaQuin records al delta del Okavamgo, encara s'en posa la pell de gallina quan recordo aquelles dues noies negres cantant a la nit.
ResponEliminaMolts petons desde Sarria
2 de 30 (barbara)
aix, que em faig pipi de riure!!! Sort que a casa no em trobaré cap elefant! (com a molt, el xat o la taca) i molt menys, un rei (un què?) un rei!! ah, bé, si bé, ah, bé, si bé!
ResponEliminaCarla, ets autèntica!
sobre això del rei, veure el meu post del dia 9 de maig...
ResponEliminaPerò explica la història de la teva germana i l'elefant, q jo no la séeeee
ResponElimina