Divendres 18 de maig vam marxar amb l'Eli, l'Anna, el Pablo i el Mariano cap a Linares a la Región del Maule, aprofitant que teníem un cap de setmana de tres dies, el dilluns era festa per commemorar la batalla d'Iquique, que ara no recordo ben bé de què anava però crec que té a veure amb fer fora als espanyolitos d'aquestes terres.
Vam sortir divendres tard de Santiago així doncs vam arribar tard a Linares també. Quan arribes a Linares el primer que sents és l'olor a fum que impregna tot el poble, i més ara a l'hivern. Després de conèixer l'Ariadna, l'abuelita del Mariano que ens va oferir la seva casa durant els 3 dies, ens vam posar de pet al llit, perquè entre el fred que feia (a dins i fora la casa) i l'hora no venia de gust fer res més que dormir.
El dissabte ens les prometíem molt de llevar-nos aviat i fer mil coses, però al arribar tard la nit anterior, la logística de una dutxa per 5 persones i l'esmorzar de forquilla i ganivet vam acabar sortint a l'hora de dinar gairebé. Vam donar una volta pel centre de Linares i ens vam aprovisionar per fer un asadito per la nit. Linares en si, no té res a part d'unes vistes espectaculars de la cordillera, carnisseries a tutti pleni i una botiga on hi havia tota classe de formatges! El poble no està gaire lluny del terratremol del febrer del 2010, així que hi ha molts edificis que encara queden per reparar!
Per la tarda vam anar a Yerbas Buenas, és un poblet petit rodejat de camps de pastura, amb 2 carrers principals i una plaza de armas, no hi ha gaires comerços (però si un RestOrant on ens vam menjar un completo dels bons), i un rodeo, no em sento gaire orgullosa de dir que ens hi vam estar gairebé una hora! Al rodeo hi ha una semi-lluna, l'espectacle consisteix en que dos jinets fan passejar una vaca per una semilluna d'anada i tornada i la pobre vaca s'ha de parar al final de la semi-lluna. Bé l'espectacle en si no sé si té gaire gràcia, però veure com entrenàven era entretingut.
Després ens vam dirigir cap a Panimàvida per camins de cabra, ja que el Mariano volia que veièssim el Xile autèntic, i va ser tot un encert, quan creumàvem un pont ens vam girar i vam veure una posta de sol amb uns colors impressionants. De Panimàvida us puc dir poc a part de que hi ha un parell de termes, però al arribar de nit vam considerar que no valia la pena pagar 15 luques per menys de dues hores d'agigües termals, així que deixarem la valoració del poble per un altre dia. Al tornar a Linares ens vam trobar amb una fira, però confesso que l'únic que em donava confiança d'aquella fira eren les crispetes i el futbolin, així que vam tornar cap a casa a fer l'asadito. Vam sopar com a reis, un bon troç de carn i unes longanizas tot acompanyat de una salsa d'aji que ens va fer l'abuelita, que tot i picar com un dimoni estava espectacularment bona!
Al matí següent la intenció era anar cap a la muntanya, però just al sortir de casa vam veure que els núvols estàven a la muntanya i cap a la platja estava destapat, així que cap "al mar" falta gent! Un altre cop vam optar per anar per camins de cabra guiats pel google maps del móbil. En un moment del viatge ens vam trobar amb una dona pel camí que ens barrava el pas, la senyora era peculiar, tenía uns 60 anys però estava molt maltractada, era baixeta i grassoneta i portava un gorro i una faldilla llarga, la cosa és que movia els dits com demanant diners, vam intentar esquivar-la però tot i que semblava lenta d moviments cada cop que intentàvem moure'ns cap a una banda de la carretera la senyora es movia per barrar-nos el pas un altre cop... finalment vam optar per donar mitja volta i agafar un altre camí de cabres. Després de unes dues hores de carretera vam veure el blau del mar que contrastava amb el negre de la sorra de la platja... espectacular!
Finalment vam arribar a Pelluhe, una petita població costera molt maltractada per culpa del terratrèmol i el posterior tsunami. Per situar-vos una mica us diré que aquest poble està a 8 km de l'epicentre del terratrèmol del 2010. El terratrèmol va fer que moltes cases caièssin però després el tsunami es va encarregar d'emportar-s'ho tot! Aquesta part de la costa és molt maca, no té res a veure amb la part de viña, la sorra com ja us he dit és negre com el carbó però tot plegat és molt més verge i les cases són petites i de mil colors diferents. Vam donar una volta pel poble i la platja, vam passar per una llotja on venien peix i per 1 luca (euro i mig) vam comprar un bol ple de musclos, algues i almejes banyades amb llimona.
Es feia tard i teníem gana així que vam anar cap a un restaurant a Cuarnipe, vam menjar a base de peix i marisc (coravina, un altre peix que no recordo el nom, almejas chilenas i jaiva). Vam sortir just quan queia el sol així que un altre cop vam poder gaudir d'una posta de sol espectacular aquest cop al mar. Curanipe també està força maltractat pels desastres del 2010 però em dona la sensació que és més turístic així que està més arreglat. A la platja hi ha tot de barques de pescadors i hi havia un munt de gent fent surf això si amb el neopré tapant-los fins i tot les celles! Hi havia uns carros amb tot d'articles de llana, així que després de provar-nos absolutament tot els gorros, vam sortir d'allà cadascú amb un gorro al cap!
El dilluns 21 es commemora la batalla d'Iquique i l'exèrcit, la polícia, els bombers i fins i tot els scouts surten a desfilar i es balla la Cueca el ball tradicional xilè, així que per integrar-nos més en la cultura xilena vam anar a veure aquell espectacle, però vam arribar justets així que com que estàvem en un segon pla ens vam cansar ràpid. És espectacular la de gent que hi havia! Al tornar a casa l'abuelita ens havia preparat uns garbanzos completament casolans (i molt bons, que tenen les àvies que cuinen tant bé?) que ens vam omplir l'estomac fins arribar a Santiago.
Molt bon cap de setmana per la regió del Maule, ens ha quedat la muntanya per veure, així que tornarem a Linares més que segur, encara que només sigui per menjar un altre cop l'espectacular salsa d'ají de l'abuelita!
