Olmué, Parque Nacional de la Campana

I divendres per fi va arribar el cap de setmana de tres dies! Com que tots sortim a unes hores intempestives de les nostres respectives feines vam decidir marxar dissabte. Així que dissabte a les 10h sortiem de Santiago part de la colònia Catalano-Xilena (Mariano, Pablo, Eli, Romina i jo). El destí aquest cop era el "Parque Nacional de la Campana" a uns 150 Km de Santiago, és a dir, que per lo llarg que és aquest país a prop de Santiago.

Divendres va estar plovent a bots i barrals, així que les perspectives de temps pel cap de setmana no eren gaire bones, de totes maneres les ganes de marxar de la ciutat feien que el temps no ens importés! Vam agafar la Ruta 5 cap al nord i ens vam desviar a "Til-Til" vam pujar i baixar una muntanya fins a arribar a la Vall d'Olmué. Pel camí hi ha tot de paradetes on es venen fruites i verdures així que pel módic preu de 6 euros (aprox.) vam omplir el cotxe de paltes (aguacates), cebes, tomàquets, llimones i esbergínies. Vam creuar Olmué per arribar a Cabañas Don Matías, mmmm les definiríem com a "rústiques", però prou acollidores i a més a més tenien el material necessari per poder fer un asado, així que... tots contents! Vam dedicar el matí migdia a passejar i dinar per Olmué i comprar provisions per "sobreviure" el cap de setmana! El dissabte va acabar tranquil a la cabaña jugant a cartes fins a altes hores!

Diumenge era el dia de visitar el Parc Nacional de La Campana, el temps com era previst no acompañaba gens, però vam decidir fer una excursioneta igualment, així que uns més ben calçats que altres vam fer el camí de l'Andinista pel parc, que en teoría arriba al cim, però en aquesta època de l'any només pots arribar fins a una mina, el caminet és complicadet més que res perquè puge uns 1500 metres en 7 km, així que bàsicament puges tota l'estona! A més a més com que havia estat plovent els dos dies anteriors estava tot enfangat, fet que feia més emocionant l'excursió intentant evitar possibles caigudes! El parc és molt maco, i quan els núvols marxen les vistes són espectaculars. El curiós és que a primera vista el tipus de vegetació recorda a un bosc atlàntic (a excepció pels cactus), suposo que no sé apreciar els detalls que facin que no ho sigui! Després de 4 hores ja en vam tenir prou i vam tornar cap a la cabana a veure el partit de la sel·lecció (si ho reconec, vam veure la segona part) i fer el famós asadito!

Avui dilluns, que era festa a Chile hem  mandrejat una mica i despés hem visitat un parell de esglèsies que ens havíen recomanat pel camí de tornada a Santiago, de les esglèsies, poca cosa a dir, la veritat, molt més espectacular les vistes de la vall i més avui que ha sortit el sol!! Hem parat a un lloc de carretera a dinar un parell d'empanades i cap a Santiago falta gent!