dimarts, 3 de juliol de 2012

els asados

Un es pensa que un asado és una barbacoa normal i corrent, i més si no has provat un asado... jo he tingut la sort i el privilegi d'assistir agluns asados catalano-argentins de la mà d'en Xavi i d'uns Uruguayos amics d'uns amics dels meus pares, tots dos molt diferents pel que fa a carn i gustos però tots dos tenen en comú de que tenen tot una tradició i manera de fer!

Doncs bé, aquí Xile també hi ha tradició, i això ho he après principalment gràcies al Mariano i ho he corroborat gràcies al Edgardo (tots dos Xilens) el marit de la Júlia. Amb tots dos he pogut gaudir de respectius rituals. En el cas de Xile, l'asado comença amb el "choripan". El choripan es un troç de choriço xilè en una marraqueta i amanit amb una mica de pebre. Marraqueta, pebre?! Si, la marraqueta és un tipus de pa que es troba als supermercats xilens, i el pebre és una salsa que porta ceba, tomàquet, ají oli i sal... La combinació de les tres coses és espectacular, us ho dic en serio! L'Eli deia l'altre dia que és la seva part preferida de l'asado, jo encara ho estic decidint, perquè després del choripan vé el troç de carn, que ara mateix no recordo quina part exacte de la vaca acostumem a comprar (crec que és el llom però no n'estic segura) però queda cruixent per fora i tendreta i vermelleta per dins, i si a més a més ho combines amb esbergínia, ceba i pebrot.... enfi, paro perquè m'està agafant gana i mira que acabo de sopar!
 el choripan

l'asado


Així que ja sabeu, si veniu a Xile reclameu el vostre asadito!!
Per cert, obviament tot això va acompanyat de les varietats que volgueu de beguda, pisco sour, michelada, cervesa, piscola, vi, aigua (??)... i el que toqui!

3 comentaris:

  1. Quan vagi a Xile no me'l perdré per res del món mundial.
    I quan vagi a Argentina - terra de la meva jove Marina- tampoc.

    Ai, que un dia em diran que això no és ser vegetariana! ;)

    Bisou des de la France, cosina.

    Aquí hi ha uns canals que t'encantarien, són obres d'ingenieria magnífiques, però fetes més o menys al segle XVII (K-gate lorito)

    ResponElimina
  2. Anònim: Vaja vaja, que no sé com anirán aquests kilets que la antipática bàscula sol augmentar dùn dia a l'altre i que et fan posar tan de mal humor.Peró vaja disfruta de la vida tan com puguis, perque normalment "se vive poco i mal" I per lo tant s'ha d'aprofitar quant pasa. Molts petóns desde un dia nùvol i calurós del mes de juliol.IAIA FINA

    ResponElimina
  3. Shiiii, jo ja m'havia fixat en el choripan a la foto del post anterior!! Sóc molt observadora, oi??? Tinc algún premi?? :D:D:D

    ResponElimina