Ya poh, cachai weon?

Demà farà una setmana que he començat a treballar, i “deuni” la setmaneta que porto… les hores laborals per setmana a Xile són 45, dividit entre 5 dies surten a 9 hores diàries, però si treballes en obra la jornada laboral es fa infinita (entrant a les 8  i sortint a les…XXh), però bueno és el que he triat i ara a “apechugar con ello”. La veritat és que aquesta primera setmana bàsicament he estat observant i escoltant, en primer lloc perquè em dona la sensació que no tinc ni idea de res, i en segon lloc perquè només entendre el que diuen els xilens a l’obra és força complicat!!

L’idioma xilè a l’obra es resumeix en 3 paraules “weon”, “cachai” i “poh”, a partir d’aquí li col·loques algun tecnicisme enmig com “enfierrador”, hormigón, losa, pilar , viejo o viga… i amb això ja ho tindríem tot!! Els viejos o viejitos serién els peons, i ells són els que tenen la paella pel mànec, ja que hi ha tanta construcció a Xile ara mateix que se’ls rifen a les diferents obres, el que més em diverteix d’ells és quan em veuen i em diuen “Buenos días jefa, como està?” jeje… Jo estic a Oficina Tècnica, (OT) i com us he dit ara per ara bàsicament he escoltat i observat de què va el tema ja que no tinc ordinador… A la OT som 4 noies (si, si, curiós al món de la construcció a XIle), totes molt maques i amb molta paciència (per sort per mi). Després hi ha tota una llista de gent de la qual us aniré parlant de mica en mica…

Com mus he dit els horaris són bastant infernals, però per ara m’he posat com a “condició” que tot i sortir tard he d’intentar fer alguna cosa després de la feina (o de la pega com diuen aquí), ja sigui anar al gimnàs, a gospel o a fer un margarita per Manuel Montt. Ara aquesta “autocondició” implica arribar tard a casa i com que el meu cos encara no està acostumat al nou ritme de feina, us confesso que a les 11:30 de la nit ja ronco, de fet no tinc temps ni de veure la Riera! Enfi, tot serà acostumar-se!

De fet, ja són les 23:24... i ja se’m comencen a tancar els ulls, així que...

Bona nit!!