Escriure o no escriure

Ja fa dies que vaig tornar de BCN i una dels principals reclams de la família era que tornés a escriure el bloc... de debó que ho he intentat, però m'he trobat amb inconvenients:

- l'internet de casa va MOLT i MOLT malament, cosa que fa que quan em disposo a escriure m'he d'esperar (si no és que desisteixo abans) moltíssim i perdo la paciència

- des de que he tornat de "vacances" el nivell de feina jo crec que ha crescut, també s'ha de dir que hi ha molta gent de vacances de l'obra i de fora l'obra, i això fa que treballar costi amb externs i a nivell intern tens feina acumulada d'altres persones. Amb això em justifico que torno força tard a casa, i aprofitant que és estiu sempre intento fer alguna cosa  per petita que sigui abans de tornar a casa de la feina...

Però no us penseu que us tinc abandonats!!

Viure l'estiu els mesos de gener, febrer i març és força curiós, mentres a BCN us afarteu de calçots i aneu abrigats amb bufandes i abrics aquí ens morim de calor, sobretot als migdies, i sobretot a l'obra, que sortir al migdia a fer un vol per l'obra significa com a mínim tornar a l'oficina rojo "jaiba" que diuen aquí... per sort per les nits, mai falta la jaqueteta i pots dormir sense correr perill de morir ofegat per la teva propia suor (com passaria a Barcelona).

A part de treballar des de que he tornat m'he escapat un parell de caps de setmana, un a Rapel (un llac artificial direcció sud est) i a Viña del mar amb unes companyes de la feina, sol, platja, llac, relax... els caps de setmana es fan curts, molt curts, massa curts i més quan els dies entre setmana son taaaaan llargs... però bueno, entre escapades, visites a les piscines dels veïns i escapades nocturnes a SAntiago va passant l'estiu!

Una de les coses típiques de l'estiu de Chile és el festival de Viña del Mar que va començar el cap de setmana passat. No típiques, no, SÚPER típiques en serio que és motiu de conversa a l'ascensor i tot! Ara mateix està cantant Miguel Bosé, que sembla que vagi vestit amb un pijama... enfí, curiós tot plegat!

I marxo a dormir, que en 6h sona el despertador!

Petons i abraçades!