#febrer sempre ha estat un mes especial a casa (Barcelona), el 14 l'aniversari del papa, el 16 el meu i dos setmanes justes després (si no hi ha 29) el de la Georgina (si, al Març, és més piscis que l'aigua però en el fons és aigua com els aquari...) ... és un mes intens, de sopars d'ous ferrats amb patates, espaguetis carbonara i si hi ha sort escapades al funicular... el que mai falta és l'espelma (arreplegada d'altres anys o no) de la mama pq cadascú pugui demanar el seu desig bufant les espelmes!
de moment, demà per dinar... espaguetis carbonara a l'estil de la mama!
#unpetó familia!
Em sembla que a la calçotada celebrarem - també- el teu aniversari! ;)
ResponEliminabrindarem per tu (amb cervesa, vi, cocacola, aigua o elquefacifalta)
Petons, xileno-catalana (o catalano-xilena)
Carla!!! Perque em fas plorar?
ResponEliminaBe ja saps que.no em costa gens.
Un petonet
Soc jo
je je
sii! L'hivern es fa llarg... però quan arriben aquestes dates... vol dir que la primavera no és gaire lluny! mira que ets poses sensiblona.. i com ens agrada sister! =D!
ResponEliminaMoltes felicitats per aquesta tornada al blog! a veure si és més sovint!
Sister
Carla, no vam parlar -directament- de tu, però hi vam pensar: i hi havia un munt de xilens que van venir amb el Mano, així que hi estaves representada, més o menys ;)
ResponEliminaVa ser una calçotada-nevada, suposo que ja veuràs les fotos - si no les has vist encara-
Vam endrapar per un tub, com sempre! i la novetat era que, de Blanes, només faltava la iaia meme, que va tenir por de passar fred i de Barcelona, només faltava la iaia Eugènia, per la mateixa raó.
Una abraçada foooooorta, foooooooorta
Montse