#Casiunany

Ja fa casi un any que vaig arribar... què fort!!
En el últim any...

- he fet 3 vegades un viatge de 14h creuant 3 cops mig món
- m'he desesperat per buscar feina
- he refusat alguna oferta de feina
- he trobat feina
- he conegut gent nova
- he conegut millor gent ja coneguda
- he conegut millor Xile i la seva gent
- he fet molts bons amics
- m'he independitzat
- he passat de tenir un iphone, a un mbl trencat a un tronco-mobil sense whatsapp fins a nou avís
- he trobat a faltar la familia
- he passat el Nadal en familia
- he tinguts visites del més curioses a Xile
- m'he sentit sola
- m'he sentit molt acompanyada
- he après (i segueixo aprenent) com funciona una obra

- he plorat

- he rigut

- he viatjat a l'Argentina

- he parlat com a Xilena (o ho he intentat) cachai?

en definitiva... he viscut! A les portes de fer un any a Xile, em poso a fer balanç, i sense entrar gaire al detall... aquest any ha estat positiu! :)

cambio de obra

Dejadme que haga esta entrada en castellano para que a quien va dirigido el post lo pueda leer y entender a la perfección (y no se piensen que solamente garabateo!)

Cuando uno empieza a trabajar recién salido de la universidad tiene dudas, está nervioso... y si esto ocurre en un país que no es el tuyo esto se acentúa. Además en mi caso, mi primer trabajo ha sido en obra, un mundo puramente de hombres y puramente machista, y más en Chile, país muy, muy pero que muy machista! 

He pasado dos meses en una obra situada en la estación de metro de San Joaquín, con un equipo de trabajo que me ha dado una acogida espectacular, no solo he aprendido mucho si no que me lo he pasado bien aprendiendo. Esto se lo debo en especial a todo el equipo de la obra pero en especial a Romina y Stephany, des de el primer día que congeniamos con las dos además que me han ayudado y han tenido mucha paciencia conmigo, tanto en lo que al idioma se refiere (han sido SUPER pacientes ;) ) como a mi inexperiéncia profesional. Son dos grandes ingenieras y ahora para mi amigas y compañeras (aunque sea solo de empresa). 

Romi y Stephy, ya os lo dije el otro día, pero os lo vuelvo a repetir gracias por todo, han sido tan solo dos meses, pero estos han sido muy intensos! Sé que os voy a extrañar mucho!

Y mañana empieza una nueva aventura en Renca, ya será toda una aventura conseguir llegar hasta allí, pero bueno, si he recorrido 12.000 km para conseguir trabajo no pasa nada por hacer unos cuantos más a diario para ir a trabajar en la cresta del mundo!

Doncs si, ja fa 3 mesos que vaig arribar a Xile, casi res... Divendres vaig sopar amb l'Anna i l'Omar i parlàvem de quant de temps ens quedaríem aquí: un, dos, tres... cinc, deu anys? (mama, no t'espantis) La resposta, no la sé, quin serà el moment de tornar a Barcelona? Tornarem en algun moment a Barcelona o com a nòmades ens anirem movent d'un lloc a l'altre segons on ens porti la feina? I quan serà el moment de tornar? Quan Espanya es refaci de la crisi? Llavors si que hi haurà un lloc per nosaltres? Quantes preguntes! La meva generació crec que som una generació que s'adapta a les característiques del moment, adaptar-se o morir, així que ja anirem veient com va la cosa.

Si a mi em preguntes ara mateix la meva resposta és que jo vull tornar a Barcelona(veus mama, ara mateix no has de patir ;) ), no sé si d'aquí dos anys, d'aquí tres o quatre, però el fet és que ara mateix en el meu cap tinc la idea que vull tornar en algun moment*, de totes maneres no pots viure planejant o pensant en el futur perquè llavors no pots viure el present! A més a més en el meu cas em trobo en una situació d'adaptació total al medi, just fa un mes que vaig començar a treballar, tinc una familia adoptiva i amics, em començo a moure per Santiago amb certa "fluidesa" i entenc i parlo part de la "jerga" xilena, vaja estic construint una nova vida en aquesta ciutat, però tot i l'adaptació que estic fent, el que he deixat a Barcelona em segueix tirant!

Aquest cap de setmana ha estat un pas més en aquest procès d'adaptació al medi,  un cap de setmana tranquil, rodejada de familia i amics... divendres com porta sent costum durant els últims 3 divendres, vaig sopar amb l'Omar i l'Anna, i dissabte després de parlar per Skype amb la familia vaig dinar a casa l'Anna amb part de la colònia catalano-xilena i uns amics xilens i per la nit després de pendre un parell de terremotos a Manuel Montt vam acabar ballant a la discoteca "Gran Central" al barri de Providència. I avui després de dormir i dormir hem anat amb la Lucy a casa dels Melendecitos on hem passat un diumenge tranquilet de dinar, sofà, peli i manta, que amb el dia de pluja i fred que feia, realment no venia de gust fer res més! 

 

*espero no haver de menjar-me les meves paraules en algun moment del futur...

noves preocupacions IV: aranya rincón

Fa uns dies, mentres arreglava la habitació vaig veure una aranya a dalt de la paret, bé, una aranyeta, ni petita ni gran posem que d'uns 3 cm. La vaig veure, però la vaig ignorar, total estava a dalt, tampoc hi podia fer res i no em molestava pas! Fins que la Lucy la va veure... es va posar a cridar i dir que m'apartés que allò em podia picar i matar! No li vaig donar més importància, vam apartar el llit vam agafar el "caça-aranyes" i la vam matar. I allà es va acabar la història. I jo, tant tranquil.la!

Fins que l'altre dia, em vaig ajuntar amb l'Eli i em va parlar de les aranyes rincón. Jo, incrèdula de mi, no sabia què eren, i potser haguès estat més feliç sense saber-ho! Resulta que són unes aranyes, que s'acumulen als armaris sobretot a l'hivern i a llocs amb pols, que realment si et piquen i no et posen l'antídot t'hi pots quedar. Per contra, també existeix l'aranya tigre (crec que es diu així pels colors que té) que les mata, per tant quan veus una aranya has de fixar-te si és tigre o rincón abans de matar-la! Un altre tret distintiu és que les aranyes rincón "arrancan", és a dir que quan les vols matar s'escapen, en canvi les tigre deuen ser mandroses o algo però no es mouen i es deixen matar!

Us copio alguna part del que diu la wikipedia sobre l'aranya rincón: 

"La araña de rincón es principalmente nocturna, viéndose incrementada su actividad en noches veraniegas calurosas y con luna. Si bien es activa durante todo el año, su vitalidad disminuye con la llegada del frío. Por ello sus lugares predilectos durante el día son los rincones oscuros, de los que sale para cazar. Esta especie de araña se esconde en lugares polvorientos y poco aseados como, por ejemplo, bajo los tanques de gas, detrás de cuadros, cornisas, librerías o en los armarios, especialmente con ropa."

Sobre la picada de l'aranya diu això:

"Dentro del género Loxosceles es la que posee mayor distribución en Sudamérica y es, sin duda, la más tóxica y peligrosa.1 Es una araña cuya mordedura puede causar la muerte, siendo, incluso, más peligrosa que la conocida como viuda negra. El cuadro anafiláctico producido por el veneno se llama loxoscelismo. El mayor problema es que cuando una persona ha sido mordida por una de estas arañas, presenta un cuadro clínico que en muchas ocasiones no es detectado hasta tiempo después de que es hospitalizado."Se utiliza el suero anti-loxosceles proveniente del suero de caballo con regular éxito, disminuyendo su eficacia pasadas 6 horas después de la mordedura. En Santiago de Chile, estos sueros están disponibles en el Hospital Sótero de Río y Hospital Clínico de la Universidad Católica de Chile."

Oju, que diu que és pitjor que la viuda negra eh! De fet, si mireu la fotografia, la cosa realment fa por... Total, que a totes les noves preocupacions, li afegim una nova, les aranayes rincón!

Foto d'internet

noves preocupacions III: notícies que venen de l'altra punta del món

La diferència horària entre Catalunya i Xile, a dia d'avui són 5 hores (6 a partir de diumenge), per tant quan jo em llevo, a Catalunya ja ha passat tot el matí i esteu per dinar (recordem que ara per ara no tinc feina i em llevo a les 9, com una senyora :D). Aquest fet, depèn del dia, significa llevar-se amb 5 o 6 mails i alguns missatges al whatsapp, tot plegat provinent de l'altra punt del món.

Hi ha dies que les notícies són de l'estil, "en Basté ha parlat del teu bloc al Món a Rac1", el "bon dia" de rigor de la meva mare, el post al bloc de la meva àvia o el tiettuchi, un mail de ma germana amb el nou cd de mishima, el meu pare controlant els meus gastos amb la targeta, o simplement correus d'amics, amigues i familiars preguntant com em van les coses. El problema és quan rebs una notícia sobre algú que t'estimes i que et deixa preocupat. Com que estàs a 12.000 km i no hi pots fer res, només et queda estar pendent del mail tot el dia... la distància, realment, et fa sentir impotent, potser si estiguès a Barcelona faria el mateix que faig aquí, és a dir esperar i estar pendent del mail i el telèfon tot el dia per veure si hi ha noves notícies, però al estar al costat dels teus crec que pateixes menys... 

Però emigrar té això, internet facilita molt les comunicacions, tot i que crec que, en el fons potser és fins i tot pitjor que hi hagi tanta comunicació, ja que vius una realitat que no és el teu dia a dia de debó... De totes maneres, ara mateix no vull sortir de la meva realitat virtual-real de internet i el dia a dia a santiago!!

Boquerón, ànims! Que tens a mig món (literalment) pendent de tu!

Un petó!

noves preocupacions II: els tsunamis

Un problema derivat dels terratremols són els tsunamis...

Us copio una part de l'article de la wikipedia sobre tsunamis:

"Un tsunami o maremoto es un evento complejo que involucra un grupo de olas de gran energía y de tamaño variable que se producen cuando algún fenómeno extraordinario desplaza verticalmente una gran masa de agua. Este tipo de olas remueven una cantidad de agua muy superior a las olas superficiales producidas por el viento. Se calcula que el 90% de estos fenómenos son provocados por terremotos, en cuyo caso reciben el nombre más correcto y preciso de «maremotos tectónicos».

La energía de un maremoto depende de su altura (amplitud de la onda) y de su velocidad. La energía total descargada sobre una zona costera también dependerá de la cantidad de picos que lleve el tren de ondas (en elmaremoto del océano Índico de 2004 hubo 7 picos enormes,gigantes y muy anchos). Es frecuente que un tsunami viaja grandes distancias, disminuya la altura de sus olas, pero mantenga su velocidad, siendo una masa de agua de poca altura que arrasa con todo a su paso hacia el interior"

En resum, molt i mal resumit, que al produir-se un moviment de terra com el dels terratrèmols (tot i així han de ser forts, de uns 7 graus sobre Richter), es desplaça una gran quantitat d'aigua que acumula energia i es desplaça fins a arribar a la costa i dissipar tota l'energia acumulada. (Si us interessa el tema busqueu tsunami a la viquipèdia i llegiu la part física, la veritat és que jo ho vaig estudiar a la uni i el tema és molt interessant (tot i que ara he hagut de fer memòria), però aviso que s'han de posar els 5 sentits!).

Imatge: font wikipedia

La cosa és que quan vas a la costa per Xile, al ser un país sísimic, els tsunamis van implícits, i allà on vagis hi ha cartells en referència als tsunamis, que si "zona de amenaza tsunami", "zona de evacuación tsunami", "zona a salvo tsunami"... Moooolt curiós tot plegat i alhora fa cangueli, l'altre dia a Viña parlant amb uns amics ens van dir que el temps de reacció devant d'un tsunami és de 15 minuts, és a dir que si hi ha perill de tsunami vinga a correr tothom cap a dalt de les muntanyes...

Així que ja ho sabeu, si mai sentiu un terratrèmol fort, i esteu estirats a la platja... comenceu a còrrer cap a la muntanya...

Però tranquils, Santiago està lluny del mar, així que aquí no hi ha perill, aquí només pot passar que em caigui alguna cosa al cap per culpa del terratrèmol!

noves preocupacions: els terratrèmols

Avui veient les notícies (CNN Chile), comentàven que hi ha hagut un terratrèmol de grau 7,6 sobre l'escala de Richter a Mèxic, i m'he començat a "preocupar" per com viuré jo el meu primer terratrèmol aquí Xile... Ràpidament he consultat a la meva viquipèdia particular (Mano i Pablo) de com comportar-se en cas de terratrèmol, i m'han donat 4 consells bàsics: posar-se darrere del sofà i no sota una taula, no cridar, colocar-se sota el marc d'una porta si estàs en una torre, al carrer col·locar-se en un espai lliure... Bé, ja veurem com anirà, tranquils que després del primer "temblor" (aquí en teoria si no són de més de 7 graus Richter no són terratrèmols propiament dits, si no que són temblores!) ja faré un post amb les meves reaccions. Bueno si em poso a cridar i plorar, ja us aviso que ho maquillaré!

Ara si, pels temblores, i terratrèmols que han viscut i viuen aquesta gent, és espectacular com s'aguanta tot plegat... És una molt bona oportunitat per apendre sobre aquest tipus de construccions anti-sísmiques!

Per cert, una altra cosa que m'ha fet gràcia a la tele, és que quan parlen del Barça (3 telenotícies que he vist, en els 3 han parlat del Barça!) sempre diuen "los catalanes", #oletu, no m'agrada no, m'encanta! I més tal i com estan les coses avui en dia, que si portades del abc escandaloses, tribunal constitucional.... bffff

Dir-vos que ja tinc el meu número de dni (el carnet l'he d'anar a buscar en 10 dies), he tingut MOLTA sort, ja que li he caigut en gràcia a una xilena que marxava i m'ha donat el seu número, i en comptes d'esperar-me 100 números, només n'he esperat 20! (serà la turmalita?!?)

Petonets