EDIN - BCN - SDC

Nou grup de whatsapp familiar... Edinburgh - Barcelona - Santiago de Chile

David, cuidamela... :)

estimada Georgina...

Diumenge vaig fer "facetime" amb la família, iaies, papes i Georgina plantats al davant la tablet del papa i jo, que m'acabava de llevar estirada al sofà badallant... quan portes 2 anys i mig fora de casa els "skypes/facetimes" perden freqüència, en aquests temps peró, gracies al whatsapp els bons dies i bona nits, tot i la diferencia horària, escurcen distancies i donen una quotidianitat que sembla impossible a 12.000 km de distància... Tot i així cada dues setmanes aprox. i encara que sigui uns en pijama i altres acabats de dinar toca el corresponent facetime/skype per veure'ns les cares i explicar totes aquelles coses que el whatsapp no deixa fer amb detall...

I la sister que marxa amb els escocesos... la Júlia que està fent les amériques al Estats Units i el cul inquiet de la Maria passant fred al nord d'Espanya... les nenes Moreno Cereijo, Saez Cereijo repartides pel món... pobres mames i iaies el fart de patir i plorar que es fan aquests dies... 

La Georgina es queixava que la mama no li havia fet un àlbum de fotos ara que marxava ella, així que aquí va aquest post/àlbum de fotos dedicat per tu (amb el material que tinc disponible ara mateix, que és poc, ho sento iaia no en tinc més!), que amb els temps que corren sembla més Logic que sigui digital que imprès en paper ;) !!

Passa-ho súper bé, aprèn molt anglès, open your mind, tingues paciència que es la mare de la ciència, truca als papes, abrigat, fes amics, fes skypes, posa't en modo making friends i sigues tu mateixa... que amb això en tens més que suficient i quan et trobis una mica enyorada... obre l'spotify o el youtube i posa una cançó dels Manel o els Amicsde les Arts, jo he descobert que es el millor remei davant d'aquestes situacions! 

Bon viatge i ens veiem per Nadal! :)

síndrome post-festes patries pre-escapadafugazaBarcelona

Costa (i molt) arrencarà després de 4 dies de festa... a Xile eren "festes pàtries" (celebren que fa X anys es van desfer dels espanyols (mmmmmm.....) i es celebra por todo lo alto! Amb la Laura, el Jorge, la Pruna  i l'Antonio ens hem escapat a la boca de Navidad, lloc del que he tornat enamorada! No sé si va ser la tranquilitat, la platja, la companyia, el poder descansar... Ja tinc ganes d'anar cap allà amb l'Antonio un cap de setmana de primavera!

Mentrestant a Barcelona... festes de la Mercè, la sister preparant les coses per marxar a Escòcia (on han pogut decidir, que no volen ser independents), i els papes que es quedaran solets a casa!

No sé, pq aquest "arrebato" d'escriure avui al blog, serà que el blog em recorda a casa, serà que tinc ganes ni de passar un cap de setmana allà... no sé, no prometo periodicitat iaia, preó més val aixó que res, no??

"Actualitzo el post, com que les iaies no sabien que anava a Barcelona vaig haver de suprimir aquesta part... jeje"

I jo que en 10 dies agafo un avió per passar un cap de setmana a Barcelona (la meva excompanya de pis em va demostrar en dues ocasions que #sisi es podia!!) al casament de l'Anh-Van i el Carles... i no sabeu prou les ganes que tinc! Em sento com la Pipper de "Orange is the New Black" quan la deixen sortir un cap de setmana de la presó... Llàstima que no vingui l'Antonio :( però ja tindrem temps per Nadal! :)

Petons i abraçades :)

#chileañofeliz

Chileaño feliz, chileaño feliiiz!!!

#Casiunany

Ja fa casi un any que vaig arribar... què fort!!
En el últim any...

- he fet 3 vegades un viatge de 14h creuant 3 cops mig món
- m'he desesperat per buscar feina
- he refusat alguna oferta de feina
- he trobat feina
- he conegut gent nova
- he conegut millor gent ja coneguda
- he conegut millor Xile i la seva gent
- he fet molts bons amics
- m'he independitzat
- he passat de tenir un iphone, a un mbl trencat a un tronco-mobil sense whatsapp fins a nou avís
- he trobat a faltar la familia
- he passat el Nadal en familia
- he tinguts visites del més curioses a Xile
- m'he sentit sola
- m'he sentit molt acompanyada
- he après (i segueixo aprenent) com funciona una obra

- he plorat

- he rigut

- he viatjat a l'Argentina

- he parlat com a Xilena (o ho he intentat) cachai?

en definitiva... he viscut! A les portes de fer un any a Xile, em poso a fer balanç, i sense entrar gaire al detall... aquest any ha estat positiu! :)

Escriure o no escriure

Ja fa dies que vaig tornar de BCN i una dels principals reclams de la família era que tornés a escriure el bloc... de debó que ho he intentat, però m'he trobat amb inconvenients:

- l'internet de casa va MOLT i MOLT malament, cosa que fa que quan em disposo a escriure m'he d'esperar (si no és que desisteixo abans) moltíssim i perdo la paciència

- des de que he tornat de "vacances" el nivell de feina jo crec que ha crescut, també s'ha de dir que hi ha molta gent de vacances de l'obra i de fora l'obra, i això fa que treballar costi amb externs i a nivell intern tens feina acumulada d'altres persones. Amb això em justifico que torno força tard a casa, i aprofitant que és estiu sempre intento fer alguna cosa  per petita que sigui abans de tornar a casa de la feina...

Però no us penseu que us tinc abandonats!!

Viure l'estiu els mesos de gener, febrer i març és força curiós, mentres a BCN us afarteu de calçots i aneu abrigats amb bufandes i abrics aquí ens morim de calor, sobretot als migdies, i sobretot a l'obra, que sortir al migdia a fer un vol per l'obra significa com a mínim tornar a l'oficina rojo "jaiba" que diuen aquí... per sort per les nits, mai falta la jaqueteta i pots dormir sense correr perill de morir ofegat per la teva propia suor (com passaria a Barcelona).

A part de treballar des de que he tornat m'he escapat un parell de caps de setmana, un a Rapel (un llac artificial direcció sud est) i a Viña del mar amb unes companyes de la feina, sol, platja, llac, relax... els caps de setmana es fan curts, molt curts, massa curts i més quan els dies entre setmana son taaaaan llargs... però bueno, entre escapades, visites a les piscines dels veïns i escapades nocturnes a SAntiago va passant l'estiu!

Una de les coses típiques de l'estiu de Chile és el festival de Viña del Mar que va començar el cap de setmana passat. No típiques, no, SÚPER típiques en serio que és motiu de conversa a l'ascensor i tot! Ara mateix està cantant Miguel Bosé, que sembla que vagi vestit amb un pijama... enfí, curiós tot plegat!

I marxo a dormir, que en 6h sona el despertador!

Petons i abraçades!

#28

#28 a #chile

#febrer

#febrer sempre ha estat un mes especial a casa (Barcelona), el 14 l'aniversari del papa, el 16 el meu i dos setmanes justes després (si no hi ha 29) el de la Georgina (si, al Març, és més piscis que l'aigua però en el fons és aigua com els aquari...) ... és un mes intens, de sopars d'ous ferrats amb patates, espaguetis carbonara i  si hi ha sort escapades al funicular... el que mai falta és l'espelma (arreplegada d'altres anys o no) de la mama pq cadascú pugui demanar el seu desig bufant les espelmes!


de moment, demà per dinar... espaguetis carbonara a l'estil de la mama! 



#unpetó familia!

cap a casa!

Després de un divendres dur i intens a la obra, per la nit l'Uri i el Martí van fer la seva "pagada de piso", la veritat és que tenim la sort de tenir un equip de feina tant agradable...
I dissabte m'aixeco amb nervis a l'estomac, dinar de comiat amb Pablo i Bellso i cap a l'aeroport!
13 hores i 30 minuts després estic a París robant els 15 min gratis de wifi... 2h i a casa!!

Quines ganes!!! Família i amics... que vinc!!

Petit parèntesis...

Ja fa 15 dies que va arribar ma germana a Santiago i fa una setmana que va arribar ma mare, i avui han marxat totes dues. Han estat dues setmanes genials, perquè negar-ho, extranyes i cansades perquè tenir-les aquí i haver de treballar a part de que em semblava que estava perdent temps al costat d'elles, conciliar feina i fer coses lúdiques ha estat cansat, però qualsevol esforç ha estat més que recompensat.

Realment m'he sentit afortunada de tenir l'oportunitat d'ensenar la meva nova vida, de la gent que em rodejo i de poder descobrir una part del nord de Xile. Tot i que ha faltat el papa... però bueno no es pot tenir tot i en tres mesos em planto a Barcelona a veure a tota la familia :)

No us negaré que ara mateix estic trista, perquè realment és una merda no poder fer el que estic fent aquí a Xile, a la meva ciutat i rodejada de la meva gent. Però tot són fases i èpoques en aquesta vida, just ara fa 4 anys que marxava a Praga a estudiar per un any, aquell any em va obrir la ment i vaig conèixer gent que m'ha canviat la vida. Ara fa 6 mesos que vaig marxar de Barcelona a establir-me a Santiago i l'experiència està sent més que enriquidora i he conegut persones que m'estan aportant molt i em fan sentir molt estimada. Les vida dona moltes voltes, ja n'he donat alguna, i les que queden per donar...

I demà tornem a la "normalitat" després d'aquest petit parèntesis familiar i dieciochero.


Petons i abraçades familia! :)

rutina

Aixecar-se a les 6:05 del matí agafar la 410 a les 7:00 que em deixa a plaça de Renca i desprès la B09 o la B20 que em deixa a Miraflores devant de la obra, caminar els 1.000 metres que em separen de la meva oficina, pel camí saludar a l'Antonella i la Barbara i als viejitos que poc a poc començo a conèixer, instal·lar el portàtil saludar a l'Alejandro, a l'Álvaro i al Marco i començar a currar... en funció del dia hi ha més o més i més feina però en general el dia passa ràpid i a les 6 marxen els viejitos i els cascos blancs ens quedem una estona més, finalment la cosa es fa insuportable i d'alguna manera o altra (sempre em porten, sóc una mimada o regalona que diuen aquí) arribo a Providència on els dilluns tinc gospel i els altres dies o tinc una onze a casa el Pablo i el Mariano amb l'Eli i l'Anna, un vi a casa amb la Vale i la Inés o un carrete improvitzat amb els de la feina al pis... Nova gent, noves situacions en llocs diferents que entre trucades d'skype i whatsapp's es van fent normals en el meu dia a dia!

I així passen les setmanes entretinguda esperant que vingui el pròxim objectiu com la sister que arriba dissabte, la mama que arriba en 15 dies, l'Uri i el Bellso que arriben en uns dies més o les ganes que tinc de veure el papa i a la familia per Nadal... la vida passa volant però com veieu, avorrida no estic!

Portillo

Si, sé que he estat una mica desapareguda en les últimes setmanes... però què voleu, vosaltres (els principals lectors) estàveu de vacances! Així que perquè no tinguèssiu feina acumulada o us perdèssiu alguna aventura jo també he fet vacances de bloc ;)

I enceto la nova etapa casi primaverenca amb l'excursiò d'avui a l'estaciò d'esquí Portillo. Si mireu la pàgina web pensareu que és una passada d'estació, i aviam, no ens enganyem les vistes són espectaculars, i si penses que estàs a 3.000 metres d'alçada enmig de la serrelada dels Andes, penses en la sort que tens d'estar allà! Però sincerament, una que ha tingut la sort d'esquiar a Andorra, o als Alps Francesos, us he de dir que com a mínim Portillo té molt a envejar a aquelles pistes. 

Per començar els peatges tant d'anada com de tornada sumen uns 12.000 pesos (bé això seria el mateix tant si vas a Andorra o als Alps), els xilens no sé si són mandrosos per l'ski però nosaltres hem arribat a les 9:00 i no hi havia ni cristo a l'estació. Hem sortit a les 7 de Santiago i després de fer una carretera plena de camions i corves però per sort força ampla com per poder fer adelantaments sense perill. Després de 2h i masses diners en peatge hem arribat a... la frontera amb Argentina! jeje La cara de l'inspectora de duanes quan li hem preguntat per l'estació i ens ha dit que ens havíem passat no tenia preu... total que ens ha fet anar en contra direcció pel mig del pas fronterer per tornar cap endarrere i trobar l'estació...

Finalment (al cap de 5 min) hem arribat a l'estació, coronada per un luxós hotel un llac i pistes a banda i banda del llac. Hem entrat a l'hotel i hem preguntat on podíem "arrendar el equipo" i... finalment la primera calvada, 23.000 pesos pel lloguer de l'equip complet ( 600 pesos = 1 euro)! Ahhh Ara, pagues però tens a 3 persones per posar-te (te les posen!!) i donar-te pals i skis! Després de la primeva clavada ha vingut la segona... el forfait! 35.000 pesos!! AAAAAAAAAAHHH! Realment, esquiar en aquest país és de rics!! Però bé, el dia pintava bé, 0 núvols i molt de sol! total que ens hem posat els skis i a skiar! 

Portillo està bé, però té pistes o blaves o negres, bé, hi ha alguna blava que és més vermella que blava, però en general o són fàcils o difícils, a més a més, ha fet força calor aquesta última setmana i fa 2 setmanes que no nevava, i en alguns casos la neu estava dura... però les ganes d'esquiar i passar-ho bé han pogut amb tot això! Destacar un "telerrastre" de 5 persones alhora que ha fet que ens caiguèssim i riguèssim una estona... A més a més hem trobat un bar que pel modic preu de 1.800 pesos (AAAAAAAAAAAAAAHHHH!!!) ens hem pogut pendre una Coca Cola tot gaudint del sol i les vistes... A les 3 de la tarda però hem parat perquè la neu començava a estar pasteta del sol que li ha tocat tot el dia i les nostres cames ja estàven cansades. Així que hem tornat els equips i després de les 4 fotos de rigor, unes quantes corves i 12.000 pesos (AAAAAAAAAAAAAAAAAHHH) hem arribat un altre cop a Santiago!

I ara 5 dies comptats de feina  tinc a la Georgina aquí amb mi!! Quines ganes!!

Ànims als que comenceu de nou amb la rutina!!

Petons!

cambio de depto

Doncs si, després de 4 mesos i mig vivinc a ca la Lucy, fa un mes que vaig començar a buscar pis, un pas mes en la meva integració dins la vida xilena, i finalment vaig trobar un apartament al vell mig de Providència, al rovell de l'ou, on abans hi vivien 3 noies, dues germanes i una altra noia, doncs bé, una de les germanes ha marxat a treballar a... Barcelona (deu ser la única que troba feina!), i deixava el pis, total que finalment ens vam posar d'acord i aquí estic, escrivint-vos des de la meva nova habitació.

Les meves dos noves companyes (Valentina i Valeria) de pis són arquitectes, tenim les 3 la mateixa edat i les 3 treballem en construcció. La primera impressió (perquè no les coneixia de res, només del dia que vaig venir a veure l'apartament) és molt bona, vull dir que són dos noies molt dolces, avui ja m'han dit que aprofitant que dimecres és festa volien fer sopar de benvinguda dimecres, així que em tocarà cuinar una truita de patates i fer pa amb tomàquet!! L'apartament té tres habitacions, menjador, dos banys i una cuina força gran i molt acollidora, de fet l'apartament en general és molt acollidor trobo jo, la noia que ha marxat li agradàven molt les coses antigues i la decoració en general li dóna un aire vintage (que no vell) i glamurós a tot l'apartament! Jo tinc l'habitació més gran, me l'han donat amoblada i inclús amb alguna decoració, jo li he acabat de donar el meu toc (he penjat totes les fotos i el mapa mundi), i ara ja me la he fet meva! 

A part d'estar situat al costat de comerços i llocs d'oci tinc el bus que em porta cap a la feina al costat, el gospel a 5 min a peu i a 3 min el metro! Com us he dit... al rovell de l'ou!

Així que... benvinguts a la República Independent de Casa Meva! :)

En breu fotos de la resta del pis!

Renca la lleva

Sé que "molts" esteu esperant la crònica de la meva arribada avui a la obra així que no us faré esperar, però ho faré de manera esquemàtica:

06:00 sona el primer despertador

06:01 sona el segon despertador

06:03 sona el tercer despertador i m'aixeco :D

06:51 surto de casa

06:59 tinc sort que el bus 503 ha passat ràpid i arribo a estación Mapocho per agafar el segon bus

07:10 agafo la B20 direcció Población Miraflores

07:20 diviso el cartell del qual l'Eli em porta parlant dies "Renca la lleva" al més pur estil "Hollywood" enmig de la muntanya... un dia d'aquests li faig foto!

07:45 veig la fàbrica de Coca Cola on m'havien dit que m'havia de baixar, però com que no veig cap cartell de la meva obra no baixo, faig el mateix amb la parada següent, fins que al cap de dos parades d'on suposadament havia de baixar veig que la he liat i em baixo

07:50 truco a un company de la feina i em pregunta: ¿dónde tai Catalana? i jo contesto ¡Pucha Seba no lo sé! Diviso una de les grans vies (Americo Vespuccio) m'oriento i tiro del meu sentit comú. El company de feina em truca i em diu que em quedi a un lloc que em vé a buscar.

07:52 un cotxe toca el clàxon, és el meu nou jefe de l'obra em diu que pugi! El company de feina ens adelanta

07:55 arribo a l'obra i comença el dia....

Una hora per arribar a la cresta del mundo perdent-me i tot, no està malament, si és que es pot arribar a tot arreu en transport públic!

Us passo una foto pq us imagineu on està situada la nova obra, i un altre dia us explico les primeres impressions, perquè entre els nervis i el matinar estic KO!!

cambio de obra

Dejadme que haga esta entrada en castellano para que a quien va dirigido el post lo pueda leer y entender a la perfección (y no se piensen que solamente garabateo!)

Cuando uno empieza a trabajar recién salido de la universidad tiene dudas, está nervioso... y si esto ocurre en un país que no es el tuyo esto se acentúa. Además en mi caso, mi primer trabajo ha sido en obra, un mundo puramente de hombres y puramente machista, y más en Chile, país muy, muy pero que muy machista! 

He pasado dos meses en una obra situada en la estación de metro de San Joaquín, con un equipo de trabajo que me ha dado una acogida espectacular, no solo he aprendido mucho si no que me lo he pasado bien aprendiendo. Esto se lo debo en especial a todo el equipo de la obra pero en especial a Romina y Stephany, des de el primer día que congeniamos con las dos además que me han ayudado y han tenido mucha paciencia conmigo, tanto en lo que al idioma se refiere (han sido SUPER pacientes ;) ) como a mi inexperiéncia profesional. Son dos grandes ingenieras y ahora para mi amigas y compañeras (aunque sea solo de empresa). 

Romi y Stephy, ya os lo dije el otro día, pero os lo vuelvo a repetir gracias por todo, han sido tan solo dos meses, pero estos han sido muy intensos! Sé que os voy a extrañar mucho!

Y mañana empieza una nueva aventura en Renca, ya será toda una aventura conseguir llegar hasta allí, pero bueno, si he recorrido 12.000 km para conseguir trabajo no pasa nada por hacer unos cuantos más a diario para ir a trabajar en la cresta del mundo!

pagar el piso

Una de les costums xilenes de les quals em veuré afectada enb reu és la famosa "pagada de piso". La pagada de piso consisteix en que el treballador nou en una empresa es veu obligat a convidar a una sopar als companys de feina, obviament no a tots, però si als més propers incloent al jefe (normalment).

Buscant per internet he trobat aquesta descripció i normes al respecte de la pagada de piso:

Se dice que el término "pagar el piso" podría haber nacido en las localidades españolas de León y Zamora, ya que se acostumbraba a pedir dinero al forastero que cortejaba a una moza del pueblo por pisar el territorio ajeno.  Otros señalan que podría haber nacido en Italia, como una técnica extorsiva que le da el derecho a quien paga el piso a seguir trabajando tranquilo.... lo que sin duda tiene lógica, sobre todo en Italia...  en fin... como sea, trataremos de deshilvanar todas las posibles alternativas para servir de ayuda... ¿a quienes?... a los extorsionadores obviamente.
En muchos países esta frase tiene como significado que el trabajador recién contratado, "deberá" invitar a sus compañeros de trabajo con todos los gastos pagados a una "convivencia", también llamada en algunos países "comilona".

Condiciones de la "Convivencia":

Esta "convivencia" consiste en disfrutar un grato momento compartiendo un almuerzo, cena, merienda ó happy hour, la que se lleva a cabo por la sencilla razón de compartir y por supuesto de conocer (y por sobre todo extorsionar) al recién llegado, de ahí la importancia de realizarlo con el primer sueldo recibido, ya que mientras más tiempo pase el recién llegado podría adquirir más "derechos". 

A tener en cuenta (recomendaciones):

1. Podrá ser un almuerzo, pero idealmente durante un día no laboral, ya que si el día es laboral obligará a los comensales a tener que retornar al trabajo limitando el tiempo y el consumo etílico.
2. Podrá realizarse en un restaurante, sala de eventos, casa o cualquier lugar cómodo.

¿Quiénes Pagan el Piso?:

• Todo trabajador nuevo paga el piso.

¿Hay excepciones?:
Sí, podría haber excepciones (usar criterio)

• Excepción1: El estudiante en práctica podrá estar exento de pagar el piso, por su bajo ingreso, excepto si posteriormente a su práctica es contratado por la empresa.
• Excepción2: El que es contratado por un periodo corto de tiempo, siendo opcional.
• Excepción3: Si gana el mínimo... se debe ser conciente...

¿Cuándo se debe pagar el piso?

1. Con el primer o (máximo) el segundo sueldo recibido.
2. De preferencia un día viernes, o previo a día festivo.
3. Cuando pueda asistir la mayoría de los invitados.

¿Con quién se debe pagar el piso?

1. Con los colegas directos, entiéndase, jefe directo (se podría pensar que debería ser invitado siempre y cuando lo merezca... pero esta regla no debería incumplirse, el jefe directo, sea como sea... debe ser invitado), en esto hay que tener mucho cuidado, ya que al no invitar al jefe se corre el riesgo de que tarde o temprano (más temprano que tarde) él se entere que no fue invitado, lo que sin duda traería represalias. Ojo con eso.
2. Consejo: cuando los colegas directos son más de 10, estos podrían ser seleccionados para no superar esta cantidad... pero tarde o temprano los demás lo sabrán...
3. Los colegas invitados no pueden, bajo ningún concepto, llevar a la pagada de piso a su marido, esposa, amigo/a, amante o colegas de otras dependencias.

¿Qué pása si alguien se niega a pagar el piso? 
Este es un punto muy delicado, ya que aquel que no paga el piso está condenado a permanecer en su puesto de trabajo un tiempo limitado, ya que negarse implica que ya no trabajará tranquilo, pues ya no estaría protegido (era el sentido de la extorsión)... por otra parte hay un mito que está empíricamente comprobado, que dice que no pagar el piso... "TRAERÍA MALA SUERTE".

1. Pagar el piso se ha convertido en una obligación moral.
2. El jefe directo debe colaborar extorsionando...  perdón...incentivando al trabajador a pagar el piso.
3. Los colegas podrán, por el tiempo que deseen, burlarse de aquél que no pague el piso, léase... hacerle la vida imposible.... con todas sus letras...
4. Otras consecuencias (empíricamente comprobadas) de negarse a pagar el piso pueden ser:

• Que su novia/o, pareja, esposa, amante o marido le sea infiel con un colega de trabajo.
• Que jamás le suban el sueldo.
• No ser considerado en eventos varios organizados por sus colegas.
• Quedar expuesto a "accidentes" laborales, o algo que... "parezca un accidente".
• Odiosidades varias.

¿Se puede pagar el piso en conjunto con otro colega que también lo deba pagar?
Consejo: Solo si ganan el mínimo... de lo contrario, solo se debería aceptar esta alternativaen caso de que la pagada de piso sea un evento apoteósico.
¿Cuál es el monto mínimo que se puede gastar en una pagada de piso?
Depende del país, por ejemplo, en Chile, el monto mínimo no debería bajar de los 10 mil pesos por persona (20 US$).
¿Aquel que recibe dinero extra? ¿paga el piso?
Ese es un tema complicado de analizar, pero vamos con algunos ejemplos:
Aquel que trasladan de una región a otra: Es obligación que los colegas nuevos lo reciban con un almuerzo o Happy Hour sin costo para él. Este no tendría la obligación de pagar el piso, no obstante el resto de los compañeros de trabajo están en todo su derecho a extorsionarlo.
Aquel que recibe alguna indemnización: Moralmente debería invitar a sus colegas más cercanos, mínimo a un Happy Hour.
Aquel que le suben el sueldo: Moralmente debería pagar una ronda de tragos.
Aquel que jubila: No tiene obligación alguna, sin embargo los colegas deben obligatoriamente realizarle un evento de despedida

Total, que en breu em tocarà a mi junt amb uns altres companys de feina que han entrat a l'empresa fa poc! 

After work/Happy hour

El "after work" o "happy hour", és casi una cosa obligada quan ets jove, solter/a i a més a més vius a km i km de la teva familia... Així que amb la petita colònia catalano-xilena, a la mínima que podem ens escapem a fer un happy hour pels nostres barris. Normalment anem pel carrer Manuel Montt, que entre els carrers Providència i Yañez està ple de bars, restaurants i llocs de menjar ràpid, en concret per alguna raó que desconec, hem anat força sovint a un que es diu "Ramblas" (deu ser el nom!), on a part de la consumició, és obligat per llei menjar algo, i on els "terremotos" que van a 2 luques fins les 12 estan molt i molt bons! Al mateix carrer hi ha un mexicà (no recordo el nom), on fan un "combinat" per 6 persones de menjar mexicà també molt bo que regat amb un margarita fa que les penes passin ràpid!

Avui, després de la feina, he quedat amb l'Eli i en Pablo i hem anat al "Xampanyet" (us ho juro), a pendre un parell de rolls de suchi i un pisco sour. Aquesta setmana que estic sola sense la Lucy, ha coincidit amb una setmana amb de feina horrorosa i realment tenia ganes de desconectar una mica. Així que el after work/happy hour ha fet el seu efecte!

cap de setmana llarg

Aquest cap de setmana, havíem d'anar d'excursió a Mendoza a veure el Xavi, però per por de quedar-nos aïllats a Argentina per culpa del temps i per voler estalviar diners per la meva futura independització, finalment m'he quedat a Santiago. Animal ens veurem ben aviat! :)

Divendres vam sortir amb l'Anna i uns companys de la seva feina per Bellavista, era la tercera vegada que intentàvem entrar a un bar/discoteca que es diu Constitución, l'entrada era de 4 luques (6 euros aprox) sense consumició, no és barat però és el preu estàndard que es paga per la zona. Tot i que vaig començar la nit badallant i morint-me de son a certa hora de la matinada em vaig espavilar i vaig acabar tornant a casa ben de matinada! Dissabte era casi un cadàver, la veritat és que he estat plegant tard tota la setmana de la feina i el cap de setmana anterior entre els assaigs i els concerts de gospel amb prou feines vaig descansar, així que divendres vaig fer un sobre-esforç que vaig pagar dormint gairebé tot el dissabte! I dic gairebé perquè pel matí vaig anar a veure un apartament per Providencia que no em va agradar :(

I avui diumenge hem quedat amb l'Eli, l'Anna i la Lyn per pujar al Cerro San Cristóbal i menjar un lomo a lo pobre al restaurant Divertimento Chileno un restaurant als peus del cerro. El cerro estava ple de gent, corrents, en bici, d'excursió, fent pic-nic... a més a més per estar a l'hivern feia una caloreta molt agradable! El lomo a lo pobre ha complert les expectatives (només cal que veieu la foto), i per intentar cremar les calories no cremades pel matí hem anat fins a Bellavista per visitar la Chascona, la casa de Pablo Neruda, però al ser un cap de setmana llarg i com que els nens estan de vacances quan hi hem arribat les entrades estàven esgotades, total que deixem la Chascona per més endevant! Finalment hem caminat fins a Plaza de Armas y la Moneda y hem descobert que a sota del palau de la moneda hi ha un centre cultural força interessant, però que hem decidit deixar per un altre dia ja que amb la caminada que estàvem fetes caldo!

I demà dia festiu, aprofitaré per omplir la nevera ja que la Lucy ha marxat a Pucón una setmana i ja que no treballo podré parlar amb la familia a una hora decent!

una experiencia religiosa

Diumenge passat vaig tenir dos concerts de gospel com a punt final del projecte "Cantar llena el alma". En conseqüència, previament dimecres, dijous i dissabte vaig tenir assaig, així que podríem dir que la setmana passada vaig tenir una setmana plena de gospel.

Ja ho havia comentat alguna vegada, però al grup de gospel sempre m'ha donat la sensació de que hi havia molta gent religiosa practicant, o com a mínim molt pel poc practicant que sóc jo... doncs bé aquests dies ho he pogut corroborar, hi ha molts practicants, però no només catòlics si no que també n'hi ha de luterans o evangèlics, vaja un mix força curiós! 

Els assaigs de dimecres i dijous no van tenir res fora del normal, però dissabte, el primer que vam fer al reunir-nos va ser "orar", resar un pare nostre i després cantar... Diumenge era el dia clau, primver vam assajar i escalfar la veu al carrer ja que hi havia una altra missa a l'esglèsia i féiem més merder del normal, el primer concert era a una esglèsia luterana i durant la missa de les 12:00, per sort ja havia avisat als meus amics de manera que quan arribèssin no s'espantèssin i sortìssin corrents...  El concert crec que va estar prou bé, pel meu gust alguna part de lectures o propaganda una mica llarga però bueno com a "cantant" del cor de gospel la veritat és que ho vaig gaudir força! Després d'allà els 35 cantants ens vam distribuiïr en cotxes per anar fins al centre de "los Almendros" on feiem el segon concert.

Aprofitant que era diumenge cadascú va portar algo per dinar i vam fer un dinar de germanor amb tot el cor. Després de dinar vam fer una activitat on ens havíem de juntar en grups de 4 persones i per torns explicar a què ens dedicàvem quan no estàvem a gospel. Va ser una activitat realment força interessant, en el meu grup hi havia 5 persones de les quals vaig descobrir a 3 que tampoc són molt practicants cosa que em va fer sentir una mica menys hipòcrita dins de tot aquell grup de gent. Abans del concert de la tarda vam tenir una mica de temps lliure i vaig tenir l'oportunitat de conèixer una mica millor a la gent amb la que he compartit els últims 3 mesos els assajos.

El segon concert va ser més familiar, i un cop més m'ho vaig passar molt i molt bé, les cançons no són gaire complicades i són molt basades en déu diu allò, fa això altre i sóc creient, però el GOSPEL (god spell = palabra de déu) ja és això, i la música tot i que senzilla  s'enganxa, i si no que li diguin al Pablo i al Mariano que porten 3 dies cantant Amazing love, Amazing love... El comput total de "pare nostres" que vaig escoltar durant tot el dia puja fins a 4, així que crec que estic beneïda per unes setmanes!

Quan va acabar el diumenge, realment estava molt contenta, va ser un dia diferent però em vaig sentir molt acompanyada en tot moment, tant pels amics que em van venir a veure com pel grup de gent del cor, hi ha gent de tot tipus com en tots els grups de gent, però els que he tingut l'oportunitat de conèixer una mica millor són gent molt oberta, cadascú amb les seves creences però amb molt respecte d'un per l'altre i amb ganes de saber sobre un, de la meva nova vida a Chile i el que he deixat a Barcelona...

En arribar a casa estava feta caldo dels nervis del concert, de conèixer gent nova i feliç pels concerts, des les vivències i de les persones que vaig tenir l'oportunitat de conèixer millor. La pròxima activitat del gospel és l'últim cap de setmana de juliol que hi ha 3 tallers durant el dissabte de cant coral, solista i direcció, fins llavors descansem d'assajos per agafar forces per a un nou projecte!

Us deixo algunes fotografies del dia en general, no us espanteu per les creus o la meva imatge de Maria Magdalena!

Gràcies als que vau venir i vau aguantar tot el tostón! :)

els asados

Un es pensa que un asado és una barbacoa normal i corrent, i més si no has provat un asado... jo he tingut la sort i el privilegi d'assistir agluns asados catalano-argentins de la mà d'en Xavi i d'uns Uruguayos amics d'uns amics dels meus pares, tots dos molt diferents pel que fa a carn i gustos però tots dos tenen en comú de que tenen tot una tradició i manera de fer!

Doncs bé, aquí Xile també hi ha tradició, i això ho he après principalment gràcies al Mariano i ho he corroborat gràcies al Edgardo (tots dos Xilens) el marit de la Júlia. Amb tots dos he pogut gaudir de respectius rituals. En el cas de Xile, l'asado comença amb el "choripan". El choripan es un troç de choriço xilè en una marraqueta i amanit amb una mica de pebre. Marraqueta, pebre?! Si, la marraqueta és un tipus de pa que es troba als supermercats xilens, i el pebre és una salsa que porta ceba, tomàquet, ají oli i sal... La combinació de les tres coses és espectacular, us ho dic en serio! L'Eli deia l'altre dia que és la seva part preferida de l'asado, jo encara ho estic decidint, perquè després del choripan vé el troç de carn, que ara mateix no recordo quina part exacte de la vaca acostumem a comprar (crec que és el llom però no n'estic segura) però queda cruixent per fora i tendreta i vermelleta per dins, i si a més a més ho combines amb esbergínia, ceba i pebrot.... enfi, paro perquè m'està agafant gana i mira que acabo de sopar!

 el choripan

l'asado

Així que ja sabeu, si veniu a Xile reclameu el vostre asadito!!
Per cert, obviament tot això va acompanyat de les varietats que volgueu de beguda, pisco sour, michelada, cervesa, piscola, vi, aigua (??)... i el que toqui!